Tot era nou als meus ulls

Ha començat el mes de maig, diàfan i de llum llarga, al bell mig de la primavera. Ja compartim equitativament les nespres setinades amb les merles.

Na Q. es menja la fruita, enfilada als braços del padrí, directament de l’arbre. S’estremeix al contacte del llavi amb el borrissol de la pell però no la vol llevar. Li agraden les nespres, el seu color de galta daurada pel sol, el tacte, la polpa sucosa. En vol més…

Dresprés plantem els pinyols marrons i brillants a un cossiol i els reguem amb la regadora de zenc. És feliç.

Al meu passeig d’horabaixa vora la mar he vist les orenetes, un estol petit de vol ràpid i xiscles constants. S’acomiadaven del crepuscle lila. Les he volgut seguir i el cap m’ha rodat.

A la platja  closques de sèpia blanquíssimes escrivien silencis a les algues verdes i tot era nou als meus ulls.
Afegeix un comentari

Comentaris tancats.