La fredor de l’arbre de ferro

Malgrat el cel un poc ennuvolat ens fa un bon dia.
 
Al camp albons, margarides i roselles. A  la garriga estepes de flor blanca que estranyament anomenem estepes negres.

“La ginesta floreix i el blat madur i amb ell les males herbes… Ara digueu…” Ho dic: restaré per sempre més fidel al meu poble.

De la fusta clivellada neixen brots tendres.

Cap ocell viu s’aixopluga a l’arbre de ferro, és massa fred i sembla – només ho sembla –  massa perfecte.

Imatge: arbre de ferro, foto:MVS
Passeig del Molinar abans d’arribar a la riera i cala Canta
Afegeix un comentari

Comentaris tancats.