El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

11 d'agost de 2013
2 comentaris

La mar i la calma

La mar llaura a l’esquena de la platja
camins d’escuma blanca,
fistons d’algues.

Cada ona és diferent,
com un bes,
i em ve una calma clara,
que em fa semblant a l’aigua.

L’aigua de la mar, la vida plena…

Imatge: MFS. caló des Moro

  1. El meu voltant l’aigua és fosca, salvatge, fa mal …… llegir aquest poema avui m’ha fet bé. Sí, l’aigua de mar, la vida plena ….
    Bon diumenge, clar, assolellat i lluminós, i a la vegada fresquet. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!