La mar llaura a l’esquena de la platja camins d’escuma blanca, fistons d’algues.
Cada ona és diferent, com un bes, i em ve una calma clara, que em fa semblant a l’aigua.
L’aigua de la mar, la vida plena…
Imatge: MFS. caló des Moro
El meu voltant l’aigua és fosca, salvatge, fa mal …… llegir aquest poema avui m’ha fet bé. Sí, l’aigua de mar, la vida plena …. Bon diumenge, clar, assolellat i lluminós, i a la vegada fresquet.
Bon diumenge, clar, assolellat i lluminós, i a la vegada fresquet.