La bellesa de la llum: el sol llevant al solstici d’hivern

El dia acotxat encara, ran de carrer. Les gavines rapinyant les restes de la nit de bauxa o solitud. A la riera els coloms arrecerats als marges. Camí del Baluard cames matineres, vestides amb jeans i sabates còmodes, i caps amb capells i bufandes. El matí era fred poc abans de les vuit. En arribar, pujar les escales de l’esplanada, diligents. El dia s’estava llevant i el sol es disposava a fer allò que sembla un miracle.

La bellesa de cada pic convoca més espectadors a la cita de la Societat Balear de Matemàtiques SBM, de la mà d’en Dani i en Josep Lluís, matemàtics descobridors i divulgadors del lloc idònii per contemplar l’efecte.

Molta de gent, potser unes  tres-centes persones, molts ulls badats i càmeres, cercant l’angle perfecta, respectant el silenci i amarant-nos del naixement de la llum, tan proper al Nadal.

Lentament, com pertoca a les coses contemplatives, ha anat apareixent l’espectacle de llum i de colors, el calidoscopi que torna el cor de la pedra falaguer, transparent, lluminós i roent.

Els núvols han escampat, el cel ha tornat ben blau i diàfan. El sol llevant s’ha escolat per la rosassa gegant i ha sortit per la de ponent amb senzillesa i força, naturalment i alhora espectacularment.

El solstici d’hivern arribarà puntual ben prest, però avui l’hem assaborit plenament, penetrant les rosasses, en una de les manifestacions més nítides dels darrers anys.

El sol ha acabat enlairant-se i l’esplanada del Baluard de sant Pere ha esdevingut un mirador amable i privilegiat per gaudir de la Seu, de la mar i del castell de Bellver. La veritat és que la ciutat és preciosa aquesta hora en un dia clar i de fred suportable.

Després havíem estat convocats a l’espai de l’Aljub a una xerrada del matemàtic i professor Anton Aubanell , de la Universitat de Barcelona, que ens ha mantingut amatents i interessats tota l’estona. Una hora llarga parlant del calendari, els seus orígens i les diferents modalitats; anècdotes molt ben il·lustrades i relligades, un guster de sentir. Com ell deia, tot plegat sumes, restes, multiplicacions i divisions, amarades de cultura antiga i clàssica, amb un pessic de literatura i una dosi d’història molt ben documentada.

En sortir hem fet cap a can Joan de S’Aigo, ja sabeu, ensaïmada i xocolata calenta, un plaer per als matins d’hivern….I hem anat a veure el miracle vivent de na Q. i en T. i a dinar plegats. Som tots de llum.

Fotos: MVS

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.