El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
II Festa Estellés:Vicent Andrés Estellés va escollir
Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
…/…
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Camina entre nosaltres decididament, vuitanta-set anys després del seu naixement. Celebrem la festa Estellés!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els silencis s’han d’acabar ! Un dia en que les hores se’m fan curtes, llargues, no ho sé pas ..tantes coses a fer i no oblidar res !
Però m’afegeixo amb molt de guster, molt, i compartint aquestes paraules en aquest día de celebració de la festa Estellés !
Ara més que mai Estellés !
Bon diumenge estimada amiga !
Segon any d’èxit de la iniciativa de Josep Lozano. Això agafa embranzida!
M’encanta Estellés! Un bonic homenatge a un dels millors poetes en la nostra llengua i un poema molt adient, per desgràcia, pels temps que corren.
Abraçades!
(Avui he provat i ja veus, sí que puc deixar-te un comentari, ja veurem si dura).
Arribe una mica tard per dir-te que m’alegre que t’hages unit a la festa d’Estellés. Tots som un, com la mata de jonc.