El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Tremola
la pell de l’aigua.
Dels
núvols cau
un feix
de llum
cap a la mar,
… com una
trapezista
que s’estimba.
Setembre ha començat,
m’agafa nua.
Imatge: M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
per a transmetre’ns les sensacions a la pell. Has mirat bé?… s’ha estimbat la trapezista feta de llum?… Ens convenen finals feliços. Una abraçada, estimada amiga.
No solament les paraules, a què ja ens tens acostumats, sinó també les fotos. Són molt boniques.
Llum caiguda des d’un trapezi
sobre el mar
damunt el teu cos nu
(ambdues l’acullen sobre la pell
perquè en caure
no es faci cap mal).
Sempre avant, sense estimbar-nos. Cal continuar perseverant. Panxa enlaire també s’està molt bé, però No, No som d’eixe món…hahahaha
Una besada