A la vora de la mar tenia una casa el meu somni: 25 anys sense Espriu

         

        

         XXV

A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
XXVI

No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.

         CEMENTIRI DE SINERA (1946)

Segons Castellet: el mèrit més important d’Espriu i, en definitiva, la seva originalitat ha estat de saber conciliar, dins una mateixa obra unitària, la problemàtica espiritual, de ressonàncies metafísiques, de l’home, amb el seu destí de membre d’una col·lectivitat, sotmesa a tensions socials i polítiques, les quals plantegen els grans temes de la justícia i la llibertat .


Caves la terra esdevinguda eixuta
on s’assecaven les arrels del plor.
caves endins de les teves paraules:
no saps trobar-ne la cançó 

       FINAL DEL LABERINT (1955)

… Al final del laberint ens espera  

Afegeix un comentari

Comentaris tancats.