El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
21 de febrer de 2010
10 comentaris
A la vora de la mar tenia una casa el meu somni: 25 anys sense Espriu
XXV
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.
Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.
Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?
Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
XXVI
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.
CEMENTIRI DE SINERA (1946)
Segons Castellet: el mèrit més important d’Espriu i, en definitiva, la seva originalitat ha estat de saber conciliar, dins una mateixa obra unitària, la problemàtica espiritual, de ressonàncies metafísiques, de l’home, amb el seu destí de membre d’una col·lectivitat, sotmesa a tensions socials i polítiques, les quals plantegen els grans temes de la justícia i la llibertat .
Caves la terra esdevinguda eixuta
on s’assecaven les arrels del plor.
caves endins de les teves paraules:
no saps trobar-ne la cançó
Caves la terra esdevinguda eixuta
on s’assecaven les arrels del plor.
caves endins de les teves paraules:
no saps trobar-ne la cançó
FINAL DEL LABERINT (1955)
… Al final del laberint ens espera
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Preciós fragment. Gràcies. I gràcies pels teus comentaris. Compartim aquest dia i el mateix sentiment.
Anna M.
Quin terrible exili pateix el gran poeta, gran entre els grans! i quina família intel·lectual catalana tan desagraïda amb els seus grans homes!. Un silenci pesant fet d’oblit. Una abraçada, estimada amiga.
La ginesta floreix / arreu el camp hi ha vermell de roselles./ Amb nova falç comencem a segar / el blat madur i amb ell les males herbes.” INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Provarem d’alçar en la sorra / el palau perillós dels nostres somnis / i aprendrem aquesta lliçó humil / al llarg de tot el temps del cansament, / car sols així som lliures de combatre / per l’última victòria damunt l’esglai.” LA PELL DE BRAU, XXXVIII
…i s’exagerà un pèl, crec, però l’Espriu és una de les referències literàries i culturals catalanes del segle XX.
Juntament amb d’altres.
Penso que precisament la perspectiva d’aquests 25 anys li donen més relleu i transcendència.
Hi ha obres que no suporten gens bé el pas del temps. Amb Espriu això no passa.
Gràcies per participar en l’homenatge!