(Laura i Oriol, Buenos Aires, Argentina) Buenos Aires ha estat com tornar a casa, o quasi. La gran ciutat deixa veure la riquesa de les seves construccions, de la seva gastronomia, del comerç i també, en algunes zones molt restringides i selectes, la fortuna d’alguna de la seva gent. Però es fan evidents, també, els
(Laura i Oriol, Antigua, Guatemala) Les fortes pluges que han sotragat una part del país fa que passem més temps del que havíem programat a Antigua. No ens queixem, nosaltres estem bé: som també aquí viatgers-turistes privilegiats, mentre els diaris recullen els ensorraments amb morts, ferits i molts afectats sense casa en petites viles rurals
(Laura i Oriol, Chetumal, Mèxic) … un país a mig coure; el groc, el blau i el vermell de moltes botigues; un mural enorme i alliçonador de Diego Rivera a l’Alameda; la selva hostil i impenetrable; un ‘castellà’ espumós i divertit; l’ombra del gringo; el passat fals -perquè és present- de l’indígena; grans jaciments entrerrats
Mario (Potosí, Bolívia) Fa molt de temps un home estava reclòs a l’atapeïda presó de Cadis quan li va arribar una alliberadora notícia: l’enviaven a Amèrica a colonitzar les noves terres de la Corona. Va arribar al Perú, on ràpidament va passar de pres a la categoria de "nacido en la madre patria". Allà va
(Oriol i Laura, Mérida, Mèxic) L’efecte ‘Venècia’ és el miraculós fenomen que omple la plaça Sant Marc de turistes i que, en canvi, els fa desaparèixer uns carrers més enllà, només en tombar una cantonada lluny del riu de persones uniformades amb bermudes, sandàlies i càmera fotogràfica ben visible. És així com, en sortir del
Mario (Purmamarca, Argentina) Porto ja uns quants dies esperant que obrin el pas de Jama per passar a Xile. A més de carregar-me de paciencia, aquest imprevist m’ha portat a coneixer racons on potser no hi hagués anat a parar. Iruya, un d’ells. Un poble bastant incomunicat i encaixonat en un congost, que no ven
Laura i Oriol (San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic) San Juan Chamula és un dels pobles amb majoria de població indígena que envolten San Cristóbal de las Casas, la ‘capital’ sentimental de Chiapas. Hi fem cap en un dels petits autobusos que diàriament enllacen els dos municipis, junt amb una vintena de persones més…
Mario (Humahuaca, Argentina) La classe d’Argentina hauria de ser obligatòria en l’última assignatura del darrer any d’Econòmiques. Recordo de la carrera les teories de que si baixa el tipus d’interès (el real, descomptant la inflació) puja el consum i baixa l’estalvi, s’estimula la "plena ocupació" fins a "l’atur estructural". Supòsits i més supòsits i un
(Laura i Oriol, Oaxaca, Mèxic) Abans de poder escoltar el crit del governador d’Oaxaca –el rotund ‘viva mexico’ que congrega milions de mexicans en les principals places de les grans ciutats del país– vam haver d’esperar prop d’una hora i mitja, palplantats, en un Zócalo on no hi cabia ni una agulla. Una orquestra de
(Oriol, Distrito Federal, Mèxic) Passem la Diada a Mèxic Districte Federal. És una sensació ben estranya. Seguim a l’edició mexicana d’El País (el seu país, ja ens entenem) el culebrot que és aquest procés per tenir un nou estatut que hauria de ser tant, i que es quedarà, finalment, a les portes de tantes coses.
(Laura, Oaxaca, Mèxic) Passegem per una curiosa llibreria al nord del carrer Independencia, a Oaxaca, Mèxic. Curiosa perque la majoria dels llibres, que tracten temes de Mèxic i centre amèrica, estan en anglès. Estem a tocar d’una de les més famoses escoles d’espanyol al municipi; una de tantes, de fet; que cada any porta centenars
Xavi (Gènova, Itàlia) Qui ha permès l’atrocitat d’aquesta ciutat no té perdó.. Imagineu-vos unes quantes cases i pisos (per sort no en són molts) enfilats dalt d’una muntanya com si algú les hagués empès allà. Aquest algú, de fet, és ben evident. Un laberíntic port ocupa el litoral de la ciutat, un caos de vaixells
Mario (Salta, Argentina) Estic a l’Argentina andina, la indígena que mastega coca, aquesta que sembla que no existeixi i és que no és blanca, a terra de frontera entre Xile i Bolívia. La ciutat és a vessar de gent, vénen a celebrar el "Señor y la Virgen del Milagro" i les esglésies i carrers rebossen.
Pilar (Dijous, 18/08/05, Badalona) Ja sóc a país lliure, ja sóc a casa! Tenia la necessitat de sentir aire lliure, tranquil·litat… Tinc tantes coses a explicar, he vist massa coses i crec que m’he desenganyat de la política i de les institucions. He vist com un estat pot passar-se pel forro la legalitat i no
Pilar (Diumenge, 14/08/05, Jerusalem) Ahir vam estar tot el dia per Jerusalem. Finalment vaig parlar amb en Boaz, l’amic del meu germà que viu a Tel-Aviv, dilluns abans de marxar dinarem junts. Ahir Jerusalem va quedar tancada per la policia i l’exèrcit israelians, vam poder veure l’operació des de la Muntanya de les Oliveres on