Les dues cares dels grecs


(Xavi, Atenes, Grècia)
Voldria escriure sobre com són els grecs i les gregues. Sé que és un tema delicat, que les generalizatcions sempre són perilloses. Però hi ha aspectes del seu caràcter que sempre m’han sobtat i amb els que m’hi he trobat en diverses ocasions. Intentaré fer-ne cinc cèntims.

La cara més negativa és la d’aquells grecs amb qui, quan parles, semblen una colla de perdonavides. Val a dir que sempre hi he parlat amb anglès, i en aquests casos el seu accent em genera una sensació d’agressivitat una mica desconcertant. Quan em fixo amb com parlen entre ells també és cert que criden i es tracten de manera agressiva, almenys pels cànons de comportament habituals d’un català com jo.

D’altres grecs se m’han mostrat d’una manera extraordinàriament afectuosa. El cambrer del restaurant d’ahir em va acabar abraçant per despedir-me, amb gent amb qui he tingut més relació m’hi he trobat comunicant-me d’una manera molt natural. És fàcil sentir-te molt aprop d’un tracte càlid i mediterrani.

En resum, el contacte amb la gent d’aquesta terra en produeix sentiments contradictoris i confusos. Tinc la sensació que podem arribar a compartir molts punts de vista però el seu fort caràcter fa que sempre m’hi acosti amb un punt de desconfiança.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *