Marcel. Despres de voltar uns dies per la Xina rural, l-arribada a Hong Kong provoca un xoc espectacular. Una ciutat occidental, una barreja de Londres i Nova York perduda enmig d-Asia. Els gratacels, impressionants, omplen tota l-illa. La ciutat viu al marge de qualsevol ideologia comunista. El capitalisme es l-essencia d-una ciutat que, a jutjar pels centres comercials i els milers de botigues de tota classe, viu abocada al consum. Per un turista occidental, Hong Kong es presenta com un indret ple de llocs comuns, de referents habituals a les ciutats europees: carrers nets, una xarxa de metro impressionant (ja la voldriem a Barcelona), oficines, botigues… D-aqui menys de 50 anys Hong Kong perdra tots els privilegis i l-autonomia de que gaudeix actualment i passara a ser una ciutat mes de la Xina. Ara com ara, aquest horitzo sembla una quimera. Dificilment es pot entendre que una ciutat occidental i capitalista pugui formar part d-un estat asiatic i comunista sense que aquesta unio provoqui estralls. O sense que una manera d-entendre la vida s-acabi imposant sobre l-altre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!