Marcel (Guyang). Fem una aturada a Guyang, una de tantes ciutats mitjanes (això a la Xina vol dir de mes d-1 o 2 milions d-habitants) que hi ha en aquest immens país asiàtic. Guyang no surt a les guies com a lloc per a visitar (la Lonely Planet fins i tot en fa una entrada advertint que pot ser una mica perillosa) però per raons de connexions de transport ens hi hem d-aturar. Sortim a passejar i ens sorprèn veure unes avingudes amples i plenes de llum, amb un centre on ressalten quatre gratacels, un parc cuidat de forma exquisida i una gran placa central plena de vida presidida per una immensa estàtua de Mao. Penso en Guyang, en Chendug, en Guilin i en tantes altres ciutats mitjanes o grans de la Xina que passen desapercebudes a ulls dels turistes. I penso, llavors, inevitablement, en Badalona, una altra ciutat mitjana (o una ciutat gran, donades les dimensions del nostre país) que també viu a l-ombra dels circuits turístics i dels llocs considerats coma interessants. Passejo per Guyang i penso en si els seus habitants es qüestionen el model de ciutat que se-ls ha imposat, si han pogut decidir res. Si van poder discutir l-alçada dels gratacels, o la grandària dels parcs, o si aquí hi feia falta un pas de vianants… i em torna a venir al cap la meva ciutat, i el port que no vam decidir, i els pisos que ens priven de veure el mar. I em pregunto que deuen pensar els pocs turistes que, per error o per estranyes circumstancies, van a petar uns dies a la Guyang catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!