Marcel. Bocabadats. Així restem després que el taxi que hem agafat per anar fins a l-hostal de Xangai ens passegi per davant del Pudong, la nova zona de negocis de la ciutat situada just davant del centre històric. Altre cop, les torres, els immensos gratacels, els luxosos centres comercials ens ensenyen una Xina desconeguda fins
Marcel. Despres de voltar uns dies per la Xina rural, l-arribada a Hong Kong provoca un xoc espectacular. Una ciutat occidental, una barreja de Londres i Nova York perduda enmig d-Asia. Els gratacels, impressionants, omplen tota l-illa. La ciutat viu al marge de qualsevol ideologia comunista. El capitalisme es l-essencia d-una ciutat que, a jutjar
Marcel (Guyang). Fem una aturada a Guyang, una de tantes ciutats mitjanes (això a la Xina vol dir de mes d-1 o 2 milions d-habitants) que hi ha en aquest immens país asiàtic. Guyang no surt a les guies com a lloc per a visitar (la Lonely Planet fins i tot en fa una entrada
Marcel (San Juan Chamula, Chiapas). Pel que hem pogut veure i constatar durant tot el viatge, la religió te una importància cabdal en el quotidià de molts centre americans. El mateix hem vist a Chiapas, però amb algunes particularitats que ens han frepat. Sobta veure indígenes chiapencs, d’ètnies diverses que entronquen directament amb l’America precolombina,
Marcel (San Cristobal de las Casas, Chiapas). 50 quetzales són aproximadament uns 6 dòlars. Això és el preu que pot costar una vida a Guatemala. Segurament menys i tot. Un cop em van dir que en aquests països la teva vida val el que duguis a sobre. Pot semblar exagerat però a vegades queda curt
Marcel (Guatemala). Vam arribar per aire a Belize i, despres de viatjar/hi per mar, marxem per terra. Un bus guatemaltec ens transporta fins a Guatemala, el nou desti del nostre viatge, un estat que, curiosament, reclama drets historics sobre el territori que ara abandonem. En el bus xerro amb la Rosa, una belizenya que encarna
Marcel (Cayo Caulker, Belize). Tot i ser un territori relativament petit (amb un parell d’hores d’avio pots anar de punta a punta) Centre America es plena de contrastos. Deixem enrera Costa Rica, el pais mes desenvolupat dels que hem visitat fins ara, i volem fins a Belize. En Felipe, un salvadoreny amb el qual vam
Marcel (Heredia, Costa Rica). Hi ha infinitat de coses que et permeten coneixer a fons un pais: la seva gent, els seus pobles i ciutats, la gastronomia, la politica i la historia… Aixo es el que hem procurat fer durant aquest breu pero intens periple per Costa Rica. Pero ens faltava un detall interessant que
Marcel /Granada, Nicaragua Give me one dolar. Aquesta es la frase que mes vegades sents repetida pels nens que corren pels carrers de Nicaragua quan ens veuen. Tot i que procurem passar desapercebuts, la nostra roba, el color de la pell, la forma de moure-ns i parlar ens delata. No som d-alla i per tant