Treballant la sostenibilitat

Un altre món és possible si ens impliquem i lluitem per ell. El bloc d'en Vicent Sansano.

13 de juny de 2012
1 comentari

Una Conselleria d’Educació incompetent i deslleial?

Fa uns mesos, quan esclatà el conflicte en l’escola pública al País Valencià, la Consellera Mª José Català i altres alts càrrecs de la Conselleria d’Educació, manifestaren en diverses ocasions, amb una intencionalitat clara de desacreditar les protestes del professorat, que la taxa d’absentisme laboral d’aquest col·lectiu havia estat del 27% en 2011. Ara, el passat 15 de maig, la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública ha publicat el Pla de control de l’absentisme del personal al servei de la Generalitat, segons el qual l’absentisme laboral del professorat valencià ha estat el 2011 del 3,96 %; xifra que coincideix amb el que les centrals sindicals del sector varen manifestar en el seu dia en resposta a les afirmacions que es feien des de la conselleria; i que aquesta es va negar a acceptar com a correctes.

 

I encara més. Segons aquest document, l’absentisme laboral del professorat és el més baix entre tot el personal al servei de la Generalitat; i, a més a més, ha disminuït en 2011 en relació a 2010. A més d’això, la duració mitjana de les baixes del sector educatiu, es també la menor, quan s’analitza col·lectiu per col·lectiu, del conjunt del personal al servei de la Generalitat; i també ha disminuït en 2011 en relació a 2010.

Davant les dades contundents que aporta aquest document oficial de la Generalitat, no ha hagut cap resposta per part de cap responsable de la Conselleria d’Educació. Tampoc la consellera d’educació, que amb tanta rotunditat com vehemència acusà anteriorment al professorat d’estar contínuament de baixa, s’ha manifestat o rectificat ara davant les dades oficials. Ni cap altre membre del Govern Valencià. I ens preguntem per què no han dit res. És perquè pensen que no han de donar explicacions als ciutadans per la seua gestió, encara que donen dades falses o dades no suficientment contrastades? O és perquè varen donar dades falses conscients de que ho eren, però pensant que feien bé perquè, segons ells, el fi justifica els mitjans?

Desconeixem perquè han actuat d’aquesta manera. En qualsevol cas però, el comportament de la cúpula de la conselleria d’educació ha estat molt greu perquè han transmès una imatge molt  negativa del col·lectiu docent malgrat saber que era falsa. Amb aquesta actuació han posat als professionals de l’educació als peus dels cavalls de l’opinió pública, sembrant dubtes i desconcert sobre la seua professionalitat i el seu compromís amb la societat. I això de cap manera pot ser passat per alt. Perquè atempta contra l’honor de les persones i contra el prestigi de l’educació pública.

Desgraciadament, no és la primera vegada que des de les institucions de la Generalitat s’ataca al funcionariat en general, o al professorat en particular. És un fet recurrent cada vegada que hi ha un conflicte laboral, o cada vegada que des del govern, se vol desviar l’atenció d’altres problemes fent populisme antisocial i propiciant el gregarisme de les masses. És aquesta una actitud impresentable en qualsevol ciutadà; però encara ho és molt més si aquest ciutadà o ciutadana ocupa un alt càrrec en l’administració; perquè la irresponsabilitat d’aquest comportament denota incompetència per a portar endavant la gestió encomanada, i deslleialtat amb la ciutadania que li ha confiat aquesta responsabilitat. 

Per tant, davant aquest fet, la Consellera Maria José Català i el seu equip, sols tenen dues sortides possibles des d’un punt de vista racional i ètic. O reconeixen l’error i es disculpen públicament davant el professorat i la societat, amb la mateixa energia i desplegament de mitjans amb que mentiren anteriorment; o presenten la seua dimissió i permeten que siguen altres persones més competents i més honestes i lleials, les que porten endavant la gestió que els ciutadans i les ciutadanes esperen d’ells i, a més a més, financen amb els impostos que paguen. Això seria ser coherents i tindre voluntat de fer les coses bé. La voluntat de fer el que és correcte, com li agrada dir al President de la Generalitat. La voluntat de fer les coses com déu mana, que li agrada dir al Sr. Rajoy.

  1. Primer diuen que els professors són uns ganduls i uns malfeiners i desprès diuen que cal reivindicar la figura del professor. Que cal donar-li més autoritat i retornar-li el prestigi que tenia. El que cal és mes respecte al professorat, i a tot el funcionariat, per part de l’administració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!