Sense quasi adonar-me’n, les fustes van augmentant… Us deixo un esbós del que potser acabarà sent una de nova. M’agraden els colors al paper, peò encara no tinc molt clar com ho passaré a la fusta, sense que perdi l’aire que té l’esbós. index d’autors
Els colors de la foto no li fan justícia És el primer dibuix que pinto amb acrílic i si al principi no m’agradava gens, al final li he anat agafant el “truquillo”. La cara és blanca, però té tocs de rosa a les galtes i al nas (el dels cascos), tocs verdosos (per la jaqueta)
Cada cop més a gust Bé, jo segueixo fent feina al taller i ahir vaig posar un detallet a la porta 🙂 És el dibuix en petit, passat a net, que vaig fer per al dibuix del miner. M’encata tenir aquest petit detall, em fa l’espai més meu… I l’altre imatge que us deixo és
Estic molt content. He acabat avui per la tarda la primera fusta feta de principi a fí al taller 🙂 index d’autors
Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la Fa temps que tenia guardada aquesta tira del gran Calvin and Hobbes. Me l’he retrobat remenant papers i l’he trobat tan encertada, que necessitaba ensenyar-vos-la. Em sento totalment identificat amb ella, sobretot la frase final. Aquesta de que si has d’esforçar-te molt per una cosa et dóna la impressió
Sense paraules Crec que ja n’havia parlat, però James Jean és d’aquestes persones que en pots parlar tantes vegades com vulguis. Només us demano un favor, entreu a la secció d’Sketches (esbossos) i passejeu-vos per les pàgines dels seus blocs, en té des de l’any 2001. I babegeu. Cada una de les pàgines és una
Doncs res, un altre Tampoc vull fer-ne com a xurros, i la veritat és que m’hi penso bastant en quin dibuix ha de ser el següent. Però no vull que els dubtes em parin. En aquest cas he agafat una fusta més petita, més o menys la meitat de les dues primeres, i he fet
Ja que he vist el camí, l’hem de caminar, no? 🙂 Bé, us deixo un parell de detalls del nou dibuix sobre fusta que estic fent, en aquest cas, una noia. Vaig tenir dubtes en com fer la textura del cabell i encara em noto molt insegur a la hora de quina tècnica utilitzar per
He vist un camí Fa unes setmanes que estic “jugant” amb la fusta i el pirograbador.Ara començo a veure clar cap a on vull tirar, ara per ara. Aquesta peça que us ensenyo és la primera que he fet amb fusta. I tot i que es nota que és la primera i encara està plena
Per passar l’estona El que més faig quan tinc un boli o el q sigui a les mans, són cares… Sempre… així que malauradament els cossos els faig encara molt encarcarats i les mans directament les faig fatal. M’hi haig de posar en serio, però així, de primeres no em surt intentar-ho… index d’autors
Una per any Ja fa bastant que, quan arriba l’aniversari d’un dels meus dos nebots, els hi regalo una samarreta amb un dibuix. Aquet cap de setmana va ser l’aniversari del Marc i cumplia ja 4 anys. Crec que a ell li he fet una cada any, no recordo quin any vaig començar a fer-les,
Ja tinc un blog més als meus RSS… 🙂 Llegia a Criterion que Gabriel Moreno exposava a Madrid. Per ser sincers, no el coneixia de res i m’he quedat ben sorprès (en positiu). No us perdeu el seu blog on queda clar que és un professional i que no té problemes en explicar-nos de tu
Humor gràfic És això. Glenn Jones li posa títol a aquests gags visuals que fa, però s’entenen sense paraules, aquí recau la dificultat i el motiu que el fa tan bo. Si l’humor a sobre l’acompanyes d’un nivell de dibuix i de síntesi magnífic, el resultat es converteix en, per exemple, unes samarretes genials… Anar
No pensis, dibuixa! M’agraden aquests dibuixos. M’agrada dibuixar sense esbós previ, sense pensar què vas a fer… simplement agafes (en aquest cas un rotulador negre) i et poses a dibuixar, totalment lliure, sense un objectiu concret. Aquí és on crec (humilment) que tinc nivell. Si em poso a fer algo que em demanen em costa
“Llapis”, escrit sense accent. Per fí. He estat aquests dies fent la postal de nadal de la qual us ensenyava uns esbossos… La idea de “junts” ha acabat en una mare i un fill passejant pel carrer, una parella caminant junts i un parell d’ocells mirant-s’ho refugiats en un lloc segur. El nen es distreu