Feia temps que volia fer la meva web. Al final he fet la web com un blog (perquè serà la manera d’anar actualitzant de manera còmoda) i una zona on hi posaré una botiga. És a dir, que la gent pugui anar veient la feina que faig i el procés de treball i per altra
Sense quasi adonar-me’n, les fustes van augmentant… Us deixo un esbós del que potser acabarà sent una de nova. M’agraden els colors al paper, peò encara no tinc molt clar com ho passaré a la fusta, sense que perdi l’aire que té l’esbós. index d’autors
Els colors de la foto no li fan justícia És el primer dibuix que pinto amb acrílic i si al principi no m’agradava gens, al final li he anat agafant el “truquillo”. La cara és blanca, però té tocs de rosa a les galtes i al nas (el dels cascos), tocs verdosos (per la jaqueta)
Cada cop més a gust Bé, jo segueixo fent feina al taller i ahir vaig posar un detallet a la porta 🙂 És el dibuix en petit, passat a net, que vaig fer per al dibuix del miner. M’encata tenir aquest petit detall, em fa l’espai més meu… I l’altre imatge que us deixo és
Estic molt content. He acabat avui per la tarda la primera fusta feta de principi a fí al taller 🙂 index d’autors
Un lloc on treballar Feia temps que buscava això. Tenir un lloc per a treballar. No pas perquè a casa no pogués fer-ho, sinó perquè a casa casi no ho feia. Fa pocs dies que comparteixo un local al Born de Barcelona amb una noia que hi tenia una botiga de marcs. Ella també pinta
Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la Fa temps que tenia guardada aquesta tira del gran Calvin and Hobbes. Me l’he retrobat remenant papers i l’he trobat tan encertada, que necessitaba ensenyar-vos-la. Em sento totalment identificat amb ella, sobretot la frase final. Aquesta de que si has d’esforçar-te molt per una cosa et dóna la impressió
Hora de banyar-se! L’altre dia em va fer gràcia veure al terrat d’un dels veïns que no tot el que hi havia estès era roba. Es veu que era el dia que els hi tocava dutxar-se a tots els ninos dels petits de la casa 🙂 Pobrets, amb les pinces a les orelles. index d’autors
Un article per canviar la mentalitat Fa poc una amiga em va passar aquest article.Suposo que molts ens hi podem identificar, jo molt. El fet és que parla de com, quan tenim una idea, enlloc de fer-la comencem a pensar els pros i els contres, el que passarà si fem això o allò altre, etc.
Sense paraules Crec que ja n’havia parlat, però James Jean és d’aquestes persones que en pots parlar tantes vegades com vulguis. Només us demano un favor, entreu a la secció d’Sketches (esbossos) i passejeu-vos per les pàgines dels seus blocs, en té des de l’any 2001. I babegeu. Cada una de les pàgines és una
Doncs res, un altre Tampoc vull fer-ne com a xurros, i la veritat és que m’hi penso bastant en quin dibuix ha de ser el següent. Però no vull que els dubtes em parin. En aquest cas he agafat una fusta més petita, més o menys la meitat de les dues primeres, i he fet
Ja que he vist el camí, l’hem de caminar, no? 🙂 Bé, us deixo un parell de detalls del nou dibuix sobre fusta que estic fent, en aquest cas, una noia. Vaig tenir dubtes en com fer la textura del cabell i encara em noto molt insegur a la hora de quina tècnica utilitzar per
He vist un camí Fa unes setmanes que estic “jugant” amb la fusta i el pirograbador.Ara començo a veure clar cap a on vull tirar, ara per ara. Aquesta peça que us ensenyo és la primera que he fet amb fusta. I tot i que es nota que és la primera i encara està plena
On “treballo” En molts blocs he anat veient com ens mostren el lloc on treballen els seus autors. Sempre m’ha interessat no només l’obra, sinó també com es fa. Del com es fa al voler saber on es fa només hi ha un pas… Sempre és boveure com s’organitzen, veure si són encara més desordenats
Per passar l’estona El que més faig quan tinc un boli o el q sigui a les mans, són cares… Sempre… així que malauradament els cossos els faig encara molt encarcarats i les mans directament les faig fatal. M’hi haig de posar en serio, però així, de primeres no em surt intentar-ho… index d’autors