Ara fa uns dies hem assistit a un dels colobrots de l’estiu fora de temporada.
Em referisc a l’escàndol que han provocat unes paraules de l’exsenador d’ERC, el jutge Vidal.
El tema que jo vull tractar, ara, no és allò que ha dit el senyor Vidal, sinó la reacció front a la il·legalitat (que ho és) de l’ús de dades personals per a finalitats que no són les inicialment previstes per l’organisme que les gestiona.
Una reacció de defensa dels drets dels ciutadans que han pogut veure (és una manera de parlar, perquè aquestes coses no són fàcils de veure des de la vorera del carrer) com les seues dades eren usades de manera fraudulenta, o per a un destí que no era l’inicialment previst quan ell li les va proporcionar, a l’entitat corresponent.
El cas és que, ja fa un temps, els funcionaris de la Generalitat valenciana (almenys els d’ensenyament, que jo sàpiga) vam passar a ser clients, del dia a la nit, de la Bancaja/Bancaixa de l’època (ara Bankia/Bankia) i ens en vam adonar, almenys jo, en rebre una carta de Bancaja/Bancaixa, entitat bancària amb la qual jo pensava que no tenia cap relació, felicitant-me per haver subscrit un pla de pensions amb ells!
La història és coneguda, la Generalitat de llavors va decidir d’injectar uns diners a l’entitat financera, fent com si ens els donara graciosament als plebeus!
Però, per fer això va haver de cedir totes les nostres dades a l’entitat financera, perquè ella se’n beneficiara. Amb un ànim més que evident de lucre (amb prevaricació).
Doncs bé, per a escàndol personal (crec que vaig ser l’únic sentir-me violentat!), ni les autoritats polítiques, ni les policials, cap ni una no va fer res per vetllar pels meus drets, pels nostres drets.
Pitjor encara, quan, posats en contacte amb els sindicats, des d’aquests ens aconsellaven d’acceptar el regal, perquè, altrament, els diners anirien a parar a d’altres destins opacs.
–Però, és que han fet servir dades meues que no tenien perquè haver fet servir!
–No s’hi pot fer res, accepteu el “regal” i avant!
Quina barra, tots conxorxats!
Una vegada més comprovem que hi ha dues vares de mesurar! Per molt que se’ls ompli la boca parlant de l’imperi de la llei, i d’altres batalletes.
Ara en veurem un altre exemple, de l’exemplaritat i la ceguesa de la justícia. quan es trenque el principi d’igualtat, a igual delitcte igual pena.