Una de les jugades del govern espanyol actual, seguint la línia dels anteriors, és la de fer creure que el dossier del Sàhara correspon a la cartera d’exteriors. Així tracten de despistar el personal. De fer-nos callar. Així se’n tracten de deslligar, de la responsabilitat en la -encara pendent- descolonització de la colònia, reconeguda internacionalment, a la mateixa ONU, com a territori no autònom.
El govern espanyol no només continua callat, impasible el ademán, que en diuen, davant de la injustícia que pateix el poble sahrauí, de la qual és còmplice necessari. Però, hi ha més: com ara el recordatori de les ministres d’Exteriors i de Defensa, la Sra. Arancha Gonzáles Laya, i la Sra. Margarita Robles Fernández, respectivament, al Sr. vice-president segon, el Sr. Pablo Iglesias Turrión, que el seu tímid tuit, és massa ofensiu. I això que, a la proposta de contracte, perdó programa electoral de les eleccions del 28 d’abril del PSOE, s’hi podia llegir que defensaven l’autodeterminació del poble sahrauí. Paraules que s’endú el vent!
Els fets que estan ocorrent al sud del territori del Sàhara Occidental són greus. La guerra, la violència no resol les qüestions, només resol qui té la pistola (o els amics que tenen la pistola) més mortífera.
La guerra no és la solució, la guerra produeix dolor, víctimes… Sí, és cert; però això que els ho diguen a les víctimes del genocidi “pacífic” que el Marroc està cometent, des de fa 45 anys al territori ocupat del Sàhara Occidental. Que els ho diguen a les víctimes de la repressió i les tortures, subsegüents a la destrucció del campament Gdeim Izic, d’ara fa deu anys. Que els ho diguen a les famílies, a la població refugiada als campaments de Tinduf (Algèria).
Cada vegada que hi ha una crisi al territori del Sàhara i el rei del Marroc prem el botó del tràfic de drogues i el de persones, i el govern espanyol es posa en posició de ferms. Ja hem vist com de ràpid s’ha mogut el Sr. Ministre de l’Interior de l’autodenominat govern més “progre” de la història del Regne d’Espanya per anar a confirmar la pleitesia al rei del la teocràcia més… Ni una setmana ha trigat en anar a confirmar que la subordinació és permanent i fidel.
“Buscar una solución negociada en el marco de las resoluciones de la ONU“. La cançoneta de sempre! Les resolucions de l’ONU insten a fer el referèndum, els cascos blaus que hi ha sobre el terreny, són la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per la Referèndum del Sàhara Occidental). Tractar de edulcorar les resolucions, d’incomplir-les, directament, és el que fa el Regne del Marroc, amb la cooperació necessària del govern del Regne d’Espanya. Les resolucions ja han estat negociades, de fa anys! Ara cal fer-les complir!
Ho direm d’una altra manera. El govern espanyol vol que la víctima que ha patit maltractaments durant 45 anys, sega a negociar, en una taula, amb el maltractador, i que accepte, que aquest continue maltractat-la, de mutu acord, això sí!
Vinga va!
El Marroc culpable! Espanya responsable! no és només un eslògan de les manifestacions del 14 de novembre contra els acords tripartits de Madrid de l’any 75. És una descripció de la situació. Una afirmació semblant a la que el mateix ministre de l’Interior, el Sr. Fernando Grande-Marlaska Gómez va fer en un auto, negre sobre blanc, quan era president de l’Audiencia Nacional. Però, ara és ministre, en el sentit etimològic del terme, del Marroc!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!