Imatges i senyals de trànsit

O, el dimoni es troba en els detalls.

Fa un parell d’anys, quan vaig fer una estada a Estònia, al poc d’entrar-hi, al (petit) país, em va soprendre aquesta imatge. Era, és, un senyal de trànsit on hi ha representada una dona que acompanya un infant, xiquet? genèric?

El cas és que em vaig imaginar que era una imatge que pretenia trencar tòpics masclistes. Però, ai, no!
No vaig trigar a saber que l’estoniana és una societat molt masclista, (nòrdica i masclista: no és cap oxímoron, com alguns ens volen fer pensar!). I, si hi havia representada una dona (o una silueta amb formes tradicionalment associables a una dona) en aquell senyal era perquè allà (on hi ha treballs de “segona categoria”, com xofer de tramvia, exercits per dones en quasi la seua totalitat; com ací, abans? infermera)… allà, deia, les dones -monitores- són les que s’encarreguen, també en exclusiva, d’acompanyar els xiquets a escola, en les zones no urbanes, per senders senyalitzats.

Ací, ara, tot i que hi ha  localitats, com el Cap i Casal, on les icones dels semàfors ja són, alternativament, “masculines/femenines”… Encara només hi són una excepció.

Hui, caminant per una localitat governada, també per forces “progressistes”, m’he trobat aquests senyals al terra. Serà perquè els homes ja hi són els encarregats de dur els xiquets a l’escola? Serà perquè era a l’entrada d’una escola privada -de la qual no vull fer promoció?

Es tracta de la senyalització dels espais reservats per acostar-se, a peu, mantenint les distàncies, a l’entrada de l’escola. (Beneïda-pandèmia-que-obliga-a-allunyar-els-fums-dels-cotxes-de-les-portes-de-les-escoles!). O, -permeteu-me la broma- són les marques policíaques amb què s’indica la ubicació del cadàver al lloc del crim?

Més aviat és una manca de control sobre una iconografia que continua mantenint aquells tòpics de la superioritat del xiquet sobre la xiqueta, amb una icona més gran (i amb la cartera més gran) que les de la xiqueta, que, a més a més, és guiada/conduïda pel xiquet.

El dimoni està en els detalls. No?

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari