Sense Vacances en Pau 2020, sense oblit

Ja ha arribat l’estiu, oficialment, el calendari i el termòmetre així ens ho indiquen, també. Tornem a queixar-nos de la calor… fa no res, algú la trobava a faltar!

També trobarem a faltar la companyia dels xiquets sahrauís que ja haurien d’haver arribat aquest estiu als nostres pobles i ciutats. Uns xiquets que no vindran, enguany, arran de la pandèmia de la covid-19, com a mesura de protecció de la població refugiada a Tinduf; perquè els xiquets no foren vectors d’introducció del virus, que encara tenim entre nosaltres, quan se’n tornaren als campaments, al setembre.

Per protecció d’una població instal·lada en campaments de refugiats, que, des de fa quaranta-quatre anys, està en una fase zero de confinament, en un estat d’alarma, que ara “només” és d’alto el foc; abans, era de guerra oberta. Als territoris ocupats és de guerra encoberta, de genocidi de baixa intensitat.

Una guerra provocada per l’abandonament de les responsabilitats (que tenia –i té encara-, com a metròpoli) del govern i del cap de l’estat del Regne d’Espanya; i l’ocupació bèl·lica subsegüent d’aquell territori per part de les tropes del Regne del Marroc. Una guerra, i la seua continuació en el silenci còmplice de les autoritats democràtiques dels diferents governs espanyols, francesos, americans…

Els xiquets no vindran, no gaudiran, enguany d’un clima més suau, d’una alimentació equilibrada, amb major aportació de vitamines… de revisions mèdiques…

El fet que no vinguen, dissortadament, també, pot comportar un grau més en l’oblit, col·lectiu i interessat, que tenen les autoritats del Regne d’Espanya i d’altres polítics i responsables sobre la causa del poble saharauí. Ara que no hi ha foto a fer, qui penjarà la bandera sahrauí del balcó?

Últimament, i al llarg de tots aquests anys, hem vist com ni el color polític ni les sigles importen gens ni miqueta, quan es tenen responsabilitats de poderosos o, quan no se’n tenen tampoc no importen aquelles diferències, a l’hora d’abandonar, o trair, compromisos tan grandiloqüents com el del senyor FG abans de ser PTE del Gobierno del Reino de España. O compromisos més modestos, però, també oblidats i venuts al millor postor.

També hem vist com governs espanyols de diferents colors condecoraven personatges tan sinistres que estan en cerca i captura per les autoritats de la República Francesa, gran amiga, i aliada –però, sembla que no tan incondicional com el Regne d’Espanya- del Regne del Marroc. D’alguna cosa havia de servir la relació de familiaritat que uneix els dos reis –irresponsables, jurídicament- del Regne d’Espanya i el del Marroc. No?

També hem vist com eren retirats drets de nacionalitat espanyola als habitants de l’antiga colònia, província 53, espanyola. I posseïdors d’un DNI espanyol.

Continuarem veient com se sotmet a espoli la riquesa natural del territori, com es continuen violant els Drets Humans al territori ocupat pel Marroc, amb una ONU, uns aliats, i pitjor encara, una metròpoli, ací sí, responsable del territori i de la població, Marlaska dixit (No era ministre, era el president de l’Audiència Nacional).

Els xiquets no vindran, enguany, però, nosaltres, les famílies acollidores, els amics dels sahrauís, la gent solidària… no els oblidarem. Ni a ells ni a les seues famílies; ni, sobretot, la injustícia de la qual, com a ciutadans del Regne d’Espanya, també en som responsables, amb el nostre silenci.

Salvador Pallarès-Garí

President ACAPS la Safor

Afegeix un comentari

Deixa un comentari