L’enèsima traïció espanyola al poble saharuí

Al regne d’Espanya, on la separació de poders no és estrictament escrupolosa, el fet de veure com ara fa uns dies, el Tribunal Suprem espanyol na emés un dictamen, segons el qual, ni els sahrauís nascuts abans del 1975 -any de l’abandonament, per part del colonitzadors espanyols, del territori de la llavors colònia del Sàhara espanyol, o província 53, , no tenen dret a la nacionalitat espanyola. A pesar de posseir un DNI espanyol, o un passaport, cobrar pensions per haver treballat en l’administració civil o militar espanyola, d’haver sigut membres de les Cortes…

Doble vara de mesurar, meandres de la redacció de les lleis, que sempre permeten al poder perpetuar-se en les seues ignomínies. i ens impedeixen als de baix alliberar-nos dels seus jous injustos i depredadors.

Ja em direu com casa, aquesta sentència, amb la possibilitat d’adquirir la nacionalitat espanyola pel sol fet d’haver cregut i “exercit” d’espanyol, sense ser-ho, “de bona fe” durant deu anys!

Els sahrauís, des de fa més de quaranta anys continuen sent considerats responsabilitat de l’administració espanyola per part de l’ONU, que afirma que, de iure, com repetia el mateix president de l’Audiència Nacional, l’ara ministre Marlaska, són espanyols.

O amb el procés que va obrir el ministeri d’afers estrangers espanyol, amb la llei 12/2015, que permetia la possibilitat d’adquisició de la nacionalitat espanyola als sefardites. Un col·lectiu actual, descendent d’uns habitants d’un territori que no era, encara, Espanya. Però, que vés a saber per quin motiu, el govern de torn de l’Espanya actual havia d’acontentar alguna potència internacional, amb el gest de possibilitar l’obtenció de la nacionalitat espanyola a descendents d’expulsats al segle XVII de la península, en aquest cas, simplement demostrant especial vinculació amb Espanya per haver estudiat història i cultura espanyola, o amb un certificat d’una autoritat rabínica del país de residència (això em recorda els certificats de bon cristià emesos pels rectors de l’època franquista). O amb d’altres mèrits del gènere. Però, compte, només als d’un determinat col·lectiu d’aquells expulsats. Dels moriscos, per exemple, ni parlar-ne.

Recorde allò dels esportistes d’elit que tenen moltes facilitats per adquirir la nacionalitat espanyola. o dels futbolistes, també d’elit, que demostrant un lligam familiar, avantpassats espanyols, podien “naturalitzar-se”…

Aquesta sentència del Tribunal Suprem només pot ser entesa com feina de clavegueres en favor de lliurar al govern espanyol de torn, l’actual del PSOE-UnidasPodemos, de la pressió marroquina en favor de l’ocupació definitiva del territori del Sàhara Occidental. Una fugida endavant que, també implica uns partits que encara no n’havia estat incorporats a l’establishment promarroquí.

Ja havíem vist maneres en aquest govern amb algunes condecoracions recents a membres dels cossos repressius marroquins, perseguits per la justícia francesa (tan promarroquina!) i condecorats per l’espanyola, tan…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari