29 de maig de 2020
0 comentaris

carta no oberta a pacients aïllats

Des de fa un temps que participe en una iniciativa que es va posar en marxa per fer arribar missatges a pacients confinats, aïllats o en UCI.

Hui he cregut que, aquesta carta podria ser d’interés per a més gent.

Vilallonga, el 29 de maig de 2020

Hola, Com va això? Com et trobes? Ja tens ganes de tornar a casa, no?

L’altre dia vaig fer una reflexió sobre el vocabulari (no gens) nou que ens ha dut aquesta epidèmia que patim. Hui voldria compartir amb tu uns comentaris sobre la curiositat d’alguns dels termes que ens han envaït darrerament. Començant pel famós, carallibre, Facebook, que no és cap altra cosa, que el quadern –originalment de paper- que usem els professors per tindre identificats els nostres alumnes. Amb unes fotos, tot s’ha de dir, que, moltes vegades, són difícilment relacionables amb la cara real.

Però, tornem al cas de la terminologia moderna del món educatiu al País Valencià. 

Començarem el breu recorregut pel CAP, que no és poca la quantitat de significats que té aquest mot d’aparença tan menuda, -quasi tímida. CAP no és, ni Centre d’Atenció Primària, ni Certificat d’Aptitud Personal; al nostre món educatiu –era!- el Certificat d’Aptitud Pedagògica -ara és un mestratge, màster, en diuen (que sempre queda “més millor” amb l’anglicisme!) En definitiva, allò que ens permetia poder accedir a la professió de mestre, a mi, i a tants d’altres, que només havíem vist la pedagogia als diccionaris.

Sí que en vaig aprendre, jo, poc de pedagogia! Ara la nova pedagogia passa pel mestre@casa; i jo que sempre havia pensat que el mestre ha d’anar a la classe, al centre educatiu, amb els alumnes! Però, aquesta idea, que ja la tenien des d’abans del confinament, no ha servit per permetre la fluïdesa en el treball des de casa, en les classes virtuals!

Però, tranquils, tenim l’Edén a tocar de la punta dels dits, al teclat! No, no és cap jardí! Sinó un Expedient Docent Electrònic Normalitzat. Quina sort, que estiga normalitzat! Un expedient que podrem consultar, potser, a l’OVIDOC; que, mira tu! No és cap malaltia nova, sinó l’Oficina Virtual del Docent! El coronavirus els podria haver demandat per plagi!

Però, amb la que està caient, serietat!, tirem mà de MULAN!

-El personatge… de la Disney?

-No! I ara! El pla Model Unificat Lectiu d’Activitats No presencials! Que, certament, es poden implementar en AULES, o en AULES 2 (perquè, amb tanta demanda d’ús de les aules, aquestes, les virtuals, estan més saturades que les que serveixen per enllaunar els alumnes; perdó! per fer classes presencials.

Per si no teníem el pap prou ple, ara ens vénen amb el Programa d’Actuació Personalitzat! Amb grups classe, presencials, de 31’25 alumnes de 1r d’ESO, que es preveuen al meu IES el curs que ve! És la previsió amb què treballen la Conselleria i l’ED (Equip Directiu). La realitat supera la ficció! En un gag de José Mota, tenien ràtios amb decimals de 0’5: mitjos alumnes que eren compartits en aules veïnes. Ara, ací, ho podrem fer als quatre cantons!

Però, tornem al món virtual, és més agraït! Tenim, per si van mal dades, un Servei d’Assistència Informàtica, SAI? (Com diria un italià!). Perquè, no cregues, a la nostra gran inexperiència en TIC -no, no és cap “trastorn intens compulsiu”! Ni TOC, són les Tecnologies de la Informàtica i la Comunicació!-, cal afegir experiències continuades amb programes penjats! Potser quan arribem a la III Fase! A veure què ens en diuen els formenteres!

Tot això i més, sense perdre el nord; perquè anar cap a Ítaca, no és clar que siguen capaços d’anar, ni tan sols saben escriure’n el nom (itaca, -sense accent!- en diuen) d’un programa que ens fa viatjar, avant i arrere, sense arribar mai cap a port segur, o amb moltes dificultats. Un èmul digne d’Homer, el dissenyador del programa informàtic!

Un programa, plataforma, o el que siga, curiós. Sempre que hi inicies una sessió, t’informa que hi ha un “Error al connectar. El servidor no està disponible en aquest moments”, i no tens més remei que “acceptar”, i op!, el programa arranca! De vegades, això sí, amb el requeriment de grans dosis de paciència, perquè s’han de “carregar les dades”!

I és que el món virtual és perillós; i més el de la Conselleria! On, en moltes ocasions, has d’ignorar els missatges que t’adverteixen que estàs entrant en una pàgina no segura, si vols continuar treballant, clar!

Però, tenim el PIL, que no és cap manera nova de fer el baejo, o el bacallà, sinó una nova manera de promocionar (passar de curs) Per Imperatiu Legal! Llei i ordre!

I és que, ací, s’han acabat les repeticions de curs. S’hi ha aplicat, amb determinació, la directiva de la ministra espanyola del ram. Ara, hi ha un nou concepte, la permanència.

Fes-me el favor, de passar, tu, de curs, i tornar a casa amb l’alta a la butxaca!

Salvador

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!