Bloc de notes del nét del Tardà

El segrest dels cooperants Ainhoa, Enric i Rosella -que ja dura més de quatre mesos- no para de generar episodis que, si no fóra pel caràcter dramàtic dels fets, podríem qualificat de colobrot esperpèntic.

Recordem que, des del començament, hi ha detalls que són més que estranys: en primer lloc, al cap d’un temps de silenci dels captors, se succeeixen reivindicacions en nom d’AQMI, i desmentits per part de la mateixa organització.

Ací, cal també recordar que els canals emprats per reivindicar el segrest no és el que fan servir habitualment els grups d’AQMI. Ni tan sols, el seu canal propi d’Internet. Els comunicats ens arriben a través de mitjans de premsa francòfons. Un altre element d’estranyesa.

No podem deixar de costat un detall: qui és beneficiari d’aquest segrest? sense cap mena de dubte, el primer beneficiari és aquell que vol doblegar la resistència del poble sahrauí, doblegar la seua lluita aconseguint, o bé, ubicar-los del costat del terrorisme internacional, o bé, retallant-los, encara més, els canals de solidaritat internacional que reben els refugiats dels campaments de Tinduf.

Després sabem que hi ha detinguts, i, curiosament, se subratlla la nacionalitat sahrauí (que al Regne d’Espanya no és reconeguda) d’algun dels detinguts. I això, silenciant un fet que és més que conegut: que hi ha sahrauís que es beneficien de l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental. Com hi ha hagut col·laboracionistes, en totes les ocupacions militars, al llarg de la història.

Això sense oblidar les intoxicacions que arriben des del Marroc, titllant el POLISARIO de còmplices, sinó autors, del segrest.

Ara, el ministre espanyol Garcia-Margallo, fa un viatge secret -conegut a través de la premsa- a Mali, per tal de sol·licitar al president del país que faça tot el possible perquè el segrest acabe bé. (curiosament, no ha fet aquest viatge a Somàlia, on hi ha dues membres de Metges sense Fronteres, també segrestades des del mateix mes d’octubre). Quina és la diferència substancial entre un segrest i l’altre? Els dos països són un territori amb un estat que no se sosté. Ací no és amb les autoritats de Mali amb qui ha de parlar, sinó amb els que controlen la zona nord del país, els rebels tuàregs.

Curiosament, ara, ens fan saber que els segrestadors demanen trenta milions d’euros. I apareix (al mateix temps que sabem del viatge secret del ministre espanyol) a la premsa italiana la notícia de l’alliberament de la cooperant sarda, Rosella Urru. Alliberament que, encara no és un fet contrastat.