De com el doblatge empobreix el treball original, de vegades.
De com amagar la programació del cinema en valencià en les sales on es fa.
Hui he anat al cine per veure El discurs del rei, a les sales ABC del centre comercial de la Vital, a Gandia. I és que al nostre racó de país, per poder anar al cine i veure pel·lícules en la nostra llengua només és possible en casos excepcionals, en campanyes especials!
La campanya cinema en valencià és amagada al “gran” públic. El programa de pel·lícules que es projectaven en valencià no han aparegut a la pàgina dels cinemes que la projectaven. Almenys, als cinemes de Gandia. Però, és més, abans d’anar-hi, hem telefonat per confirmar que s’hi projectava, hui, la pel·lícula de Tom Hooper, i al servei d’atenció al client no en sabien gran cosa. Ni tan sols de l’horari de projecció!
La sala, no obstant això, era prou plena. Però, és clar, ha funcionat el boca orella. De fet, la gran majoria del públic érem els mateixos, els de sempre. La colleta de resistents.
Aquesta “anècdota” m’ha recordat la polseguera que van alçar, fa uns anys, les distribuïdores en la seua revolta contra les quotes de distribució de pel·lícules en català. Però, aquest boicot d’ara el considere més kafkià: participen en la campanya cinema en valencià” (a canvi dels diners del conveni amb les universitats que la promouen), però l’amaguen al seu públic.
Què pretenen amagant la campanya? Demostrar que el cinema en català no té públic? Sense cap mena de dubte, aquest ha estat un pas més en la campanya de política lingüística contra la nostra llengua.
Pel que fa a la pel·lícula, he de dir que m’ha satisfet prou. Amb la gran salvetat que el doblate ha destruït una gran part de la forma de l’original. Jo ja havia oït comentaris sobre el tema, però referits a la versió en espanyol. I pensava que, ací seria diferent.
Com és possible que no hagen tingut la sensibilitat de respectar el joc dels dialectes que s’ha de produir en la versió original?
Quan Lionel, l’ortofonista, en l’escena en què fa una prova de teatre, és criticat pel seu accent australià per part del director del càsting està fent servir un català estàndard! I no és un detall menor, ja que, al llarg de l’obra, la procedència australiana del persontage, és referida, quasi sempre, de manera negativa. De fet, és un tret més en la seua contra en el mar de censures que rep el rei Jordi VI.
Ja fa anys, vaig trobar el mateix problema en una pel·lícula de Renoir, uns personatges censuren un altre pel seu “mal” anglés; però, en aquest cas parlava un espanyol perfectament estàndard.
És una vertadera llàstima. Ací podem recórrer a la màxima traduttore tradittore
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!