La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Avui he fet una visita poc profitosa a Saltamartí, he anat amb la intenció de parlar amb la Sílvia i/o en Gerard perquè em diguessin que en pensaven dels premis llibreters d’enguany.
La llibreria estava força concorreguda. Hi havia pares i mares i els seus fills demanant quaderns d’estiu i llibres escolars -em nego a dir llibres de text, perquè text en tenen tots els llibres- de cop s’ha sentit un fort esgarip: una nena, que no devia arribar als tres anyets, s’ha pessigat els dits amb la porta de l’entrada. Els pares han reaccionat renyant la nena sense gaire convicció i amb poca atenció; estaven molt interessats en una conversa sobre les vacances amb uns altres pares. La nena ha seguit campant com un animaló feréstec, saltironejava per tota la llibreria fent percussió amb les mans sobre les cobertes de tots els llibres al seu abast.
El soroll ambiental era força elevat, un client estava parlant amb el telèfon mòbil, explicant que venia d’Eslovènia, sense cap consideració per a la resta de persones que volíem tafanejar i mirar o buscar llibres.
He decidit que marxava que ja passaria en un altre moment. De cop s’ha sentit un altre gran xiscle. La mateixa nena s’havia tornat a enganxar els dits a la mateixa porta d’entrada. Els pares han tornat a renyar sense convicció a la nena i no li han fet cap advertiment o ensenyament del possible perill i tot ha continuat com abans. Potser amb uns decibels més. Definitivament he resolt marxar i no esperar al tercer crit d’atenció de la nena.
Certament els pares i la nena estaven al lloc indicat: una llibreria. Un lloc on poder cercar i demanar instruments de comprensió, instruments d’aprenentatge, instruments de coneixement, instruments d’educació; però es veu clarament que cada vegada hi ha més dificultats per aprendre. La nena ha estat incapaç de copsar que una porta pot fer mal, i els pares -els pares anava a dir que haurien de tornar a escola, però no vull aquest mal a cap mestre-.
Bé definitivament no he pogut saber l’opinió dels llibreters de Saltamartí sobre els premis llibreter 2017, els estranys i estirpe. Ho deixaré per demà. Mentre, reflexionaré sobre la capacitat d’entendre i aprendre que tots plegats anem perdent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!