“El enfermero de Lenin”

Fa dies que no publico res en aquest blog. Això no vol dir que no llegeixi, ni que deixi d’anar per les llibreries.

Vaig molt atrafegada, però sempre tinc temps per llegir, de vegades no trobo temps per fer la casa, treure la pols, o planxar; però sempre trobo temps per menjar i llegir! Qüestió de prioritats.

En una de les meves visites a Saltamartí llibres vaig agafar un llibre d’editorial Periférica, aquells llibres amb portada vermella i lletres blanques tan característics de l’editorial, el títol El enfermero de Lenin. Vaig veure a la contracoberta que no es tractava del Lenin original sinó d’un obrer d’aquí, de casa nostra, que en un moment donat i a causa d’una operació, durant un temps, fabula que és Lenin. I aquí arrenca la història, la història de la relació d’un fill amb el seu pare.

Mentre anava llegint el llibre, em venia al pensament i, de manera reiterada, un altre llibre: paseos con mi madre, de Javier Pérez Andujar, i si és evident, en els dos llibres parlen els fills dels protagonistes de la transició. Uns fills que gaudeixen d’un estatus superior gràcies a la lluita de la generació anterior.

L’autor Valentin Roma, ens explica emotivament en capítols vinculats als 21 dies que el protagonista i el seu fill estan a l’hospital. Les reflexions del fill sobre la seva relació amb els pares, les frustracions i anhels d’un pare lluitador per la revolució, la sensació de desclassament i desubicació en la geografia sentimental i física del fill.

El enfermero de Lenin, el cuidador del seu pare, passa comptes amb ell mateix i amb el seu entorn, amb una prosa senzilla i útil, ens va desgranant les psicologies del pare i el fill i al final; la reconciliació amb la mare, perquè no cal dir-ho una vegada més, no cal escriure mil pàgines més: La mare sempre hi és. La mare sempre espera al carrer blanc a Xàtiva, o a Ripollet, o a Sant Adrià.

Afegeix un comentari