La Tafanera de Saltamartí

La setmana passada vaig anar a Saltamartí llibres, disposava de temps, feia dies que volia anar a alguna presentació. No vaig triar, simplement vaig anar a veure què feien. Presentaven un llibre de poesia titulat el sentit de la vida. Vaig seure i em vaig deixar agombolar pels versos que van llegir el presentador i l’autor. Tota una descoberta. Va ser molt agradable. El clima que es crea al fons de la llibreria, amb aquells arcs blaus que sembla que levitin damunt la paret marró, acompanyaven les paraules del poeta que ens preguntava amb els seus versos si la vida tenia sentit, i ens contestava, també amb els seus versos, que per a ell l’amor li donava un sentit. Reprimeixo la temptació de reproduir-vos un poema. Els poemes són de l’autor. No us n’esteu de llegir-lo, paga la pena.

Un cop va acabar la presentació, vaig sentir com sempre la compulsiva necessitat de tafanejar, de remenar llibres. No em vaig encomanar a cap dels llibreters; estaven ocupats conversant, ara amb un poeta, ara amb l’editor, i per tant, em vaig llençar al buit confiant amb la meva intuïció.

Vaig triar dos llibres a cegues, seduïda per la portada i pel títol, eren La Uruguaya i Esperant a míster Bojangles. Fa una estona he acabat “Esperant a míster Bojangles”, la Uruguaya el vaig llegir entre dissabte i diumenge.

Ara estic paint ambdós llibres. Llibres d’aparença argumental senzilla, fàcils de llegir, molt ben escrits amb un lirisme controlat, amb belles imatges, amb ironia i humor, i finalment dues importants reflexions en cada un dels llibres. Cada un d’ells es fa les mateixes preguntes que es feia el poeta Marcel Ayats i els dos llibres ens donen una diferent resposta a la pregunta de si la vida té sentit.

Jo a la vida li trobo cada dia sentit, i una part del que li dóna sentit és la de poder llegir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!