La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Llegeixo un pròleg de Salvador Espriu que explica:
Ramon Llull és l’escriptor més gran que mai hem tingut, ell creà el català com a llengua literària, i ja no se’l pot superar, com deia Berdiàlev davant del judici de Déu hi ha una sèrie d’escriptors que responen dels seu pobles, Homer, Virgili, Dant, Shakespeare, Molière, Goethe, Cervantes, Camoens. Nosaltres hauríem d’afegir Ramon Llull per a la llengua catalana…
Aquests dies estem trobant escrits, ressenyes i propostes al voltant de l’any Llull i també bones notícies com ho és el reingrés de Balears a l’Institut Ramon Llull. Aquestes noticies m’han portat a tafanejar i buscar si hi havia alguna referència la ciutat de Badalona del creador de la literatura catalana, i l’he trobada.
L’any 1980 el primer Ajuntament Democràtic va posar el nom de Ramon Llull a un llarg carrer de Badalona. Abans ningú li havia posat cap carrer ni cap equipament. Els homes de la curta II República sembla que no van tenir temps de pensar-hi. Afortunadament els homes i les poques dones escollides democràticament després d’una asfixiant, violenta i dura dictadura, el primer any de govern ja van pensar que Ramon Llull havia de tenir un gran carrer. I així el novembre de l’any 1980 anomenaven un carrer Ramon Llull. Un carrer que fa un quilòmetre de llargària i que només te habitatges en una de les voreres.
La vorera de davant comparteix una avinguda paral·lela que pren el nom d’un altre il·lustre escriptor: Bernat Metge. Els regidors de la transició varen fer una atrevida aposta: posar noms notables i de gran importància cultural al lloc més espantós que ha dividit la nostra ciutat i dificulta la nostra cohesió: els laterals de l’autopista.
Penso que aquest any LLULL, el 700 de la seva mort, el seu carrer mereix que es doni la mà amb el de Bernat Metge.
A Badalona tancarem la transició quan fem desaparèixer l’autopista i Ramon Llull doni la mà a Bernat Metge, i quan la cultura sigui govern. Tenim la paraula nosaltres i els nostres governants.
Mentre no arriba la proposta política, he anat a Saltamartí a comprar RAMON LLULL ESSENCIAL, retrat d’un pare d’Europa. Aquesta Europa que nega la mà i els drets als refugiats i que tan lluny de Llull està. Una Europa que construeix noves autopistes que no deixen donar-se les mans les persones sàvies : els pobles.
Llegim Llull, coneguem la seva biografia, potser podrem tornar a construir ponts de mar blava i enderrocar les autopistes de totes les “Badalones”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!