La Tafanera de Saltamartí

-Per què t’atures?

Pregunta un avi al seu net davant l’aparador de Saltamartí, el nen li contesta:

-perquè he vist un llibre per regalar-li al pare….

L’avi, que sembla que té pressa, li etziba sense cap contemplació una frase positiva i edificant. Amb veu alta i clara i sense vergonya, exclama i proclama:

– “si el teu pare no llegeix res!”

M’ha pujat un escalf de vergonya immensa. Com es pot proclamar sense cap rubor que un pare no llegeix?

Em pregunto com es pot estar sense llegir? No em puc imaginar la vida sense lectura.

El nen s’ha conformat de seguida. Com tots els nens pensa que el seu avi és un home savi.

Segurament desprès, a casa dels avis, berenarà pa amb xocolata que li prepararà l’avia. Potser no engegaran la tele i miraran un conte, o tal vegada jugaran a baldufa i l’avi explicarà al nen que quan ell era petit jugaven amb unes de fusta que costava molt de fer ballar.

Quan el pare reculli el nen de casa els avis i s’en vagin agafats de la ma pel carrer, el nen mirarà al pare, des de baix, des de la seva petita alçada i amb l’admiració que tenen els nens pel seus pares, li preguntarà innocentment: i a tu pare? Per què no t’agrada llegir? Potser el pare li dirà, en el millor dels casos:

-perquè no tinc temps!

o en el pitjor li dirà

-perquè m’avorreix.

Imagino el nen pensant una estoneta i finalment, li dirà, saps que pare?, de gran vull ser com tú.

Que així no sigui!, penso mentre surto de la llibreria amb els sis nous llibres que m’he comprat i que en un altre post ja us explicaré.

Com diu Marian Izaguirre l’autora del llibre “La vida cuando era nuestra“ :“un dia sin leer es un dia perdido”