La Tafanera de Saltamartí

Ahir mentre anava mirant novetats a Saltamartí, va entrar un noi molt educat lluint una potent bicicleta. En Gerard li pregunta a on vas amb la bicicleta? El noi amb tota la naturalitat li etziba que només és un moment, que vol veure si hi ha un llibre… I sí, tranquil·lament com la cosa més natural del món, donen una volta sencera ell i la bicicleta per tota la llibreria! Finalment el noi veu el llibre que cercava, el fulleja i diu a manera de comiat “ja vindré una altre dia, bona tarda”. Quan el noi ha marxat, en Gerard li diu a la Sílvia espero que el proper dia no vingui amb cotxe perquè segur que voldrà entrar amb ell.

No passen ni dos o tres contraportades llegides, que entra una clienta amb el gos. La Sílvia li diu molt amablement que no es pot entrar amb gossos i que hi ha una argolla a la porta per lligar els animalets. La reacció de la clienta és agafar l’animal en braços i anar de manera decidida fins al mostrador. El gos queda a l’alçada de la cara de la Sílvia que envia i escampa l’alè de manera ben directa al seu rostre. Mentre continua la sessió de bafs, la clienta es treu de la bossa un llibre tot masegat i amb les pàgines ratades i mosegades i pregunta si en podria aconseguir un d’igual, és que el gos se l’ha menjat.

La Sílvia pacientment va a la lleixa i en busca un d’igual i li prepara en una bossa, quan la clienta va i li diu “que no em fas descompte”?. La Sílvia li ha contestat que millor seria que els seu gos llegís i no és menges els llibres, així no hauria de comprar-se els llibres dues vegades. Just en aquell moment el gos emet un estrepitós esternut a la cara de la Sílvia. Animalet!. Pobret està refredat, ja nomès li falta parlar i llegir.

La resta de clients ja van fer unes visites més corrents i normals, mes enllà d’aquells que mantenen converses de tota mena de manera pública amb el seu telèfon mòbil. 

Jo vaig aprofitar per comprar el darrer premi Sant Jordi Plans de Futur de Màrius Serra