És un mes que no m’agrada gens. El fred entra sota les portes com nomès ho sap fer aquell que sap fer mal.
El mes ha acabat amb llevantada, que s’ha endut la sorra de la platja i espero que el mals averanys.
Avui ha lluït el sol i he acabat de llegir Plans de futur, de Màrius Serra.
Ha estat un plaer de lectura, l’autor et porta allà on vol.
Feia temps que no em passava amb la lectura d’un llibre: has d’esperar a arribar a la darrera paraula de la darrera pàgina per dir “quin final” molt bé.
Quan acabes fas aquell gest que nomès et passa amb els bons llibres. Tanques de cop el llibre i et quedes mirant endavant sense mirar enlloc. Vaja com al cine quan acaba la pel·licula i esperes mirant la pantalla mentre passen els crèdits.
Així he acabat Plans de futur.
Desprès a quarts de dotze he anat a la cadena humana pels drets socials que es feia a Badalona.
Crec que ha estat una de les accions cíviques mes notòries dels darrers temps, això m’ha fet pensar que potser encara podem aspirar a fer plans de futur; i avui ens sentim una mica més plens de futur.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!