La Tafanera de Saltamartí

Ahir vaig anar a la presentació d’un llibre a Saltamartí llibres.

El llibre era un poemari titulat Ísola, l’autora va crear un clima relaxat, silenciós i atent; era un plaer anar escoltant com poc a poc la Nora Almada, anava deixant anar paraules com onades que anaven des del seu mar fins a la nostra platja.

Va ser un plaer dels sentits.

Desprès varem complir amb el ritual de fer una petita cua d’espera per demanar-li que ens firmés el llibre mentre bevíem una copeta de cava que ens oferien els amics de Saltamartí.

Quan em va tocar el torn perquè em dediques el llibre, l’escriptora em va demanar que la disculpés un moment per anar al lavabo. De seguida va tornar i mentre seia a la taula, va esclatar amb una rialla, tot dient-me: aquesta llibreria és una passada a més de cuidar-te i mimar-te tenen cops amagats!!  Saps que tenen al lavabo?

Jo si que ho sabia que tenen! Com que tenen poc espai, els de Saltamartí utilitzen el lavabo com magatzem provisional, allà dins he vist a en Xavier Bosch, he vist  en Roc tempesta…  La Laia i en Marc…  i no pas fent cap necessitat, sinó esperant el seu moment per sortir a la llum de les prestatgeries i a mostrar-se davant dels ulls dels lectors!

Li vaig preguntar a la Nora Almada que havia vist dins el lavabo? I em va contestar que caixes empaquetades amb el Xuriguera tan en castellà com en català… i que li semblava molt divertit!  

Ahir la  Nora va començar la presentació explicant que ella de petita es meravellava de les paraules però prescindia dels verbs i no els utilitzava! I, desprès de dir això, una estona més tard entra a un lavabo i el troba a curull de llibres que conjuguen tots els verbs i tots els seus temps!!!

Com sempre la màgia, la màgia de les paraules la podem trobar a les llibreries.

Us deixo un poema dels que ahir ens va regalar la Nora Almada…

SINTOMAS I

Me dolia la vida

a la altura del deseo

en ese lugar

donde las palabras no alcanzan