Aquesta tarda de diumenge, desprès d’haver-nos manifestat en contra les retallades i la reforma laboral. I desprès de dinar una estupenda “fideuà” de peix que ens ha fet l’Àlex, m’he assegut al sofà i he començat a llegir descuidadament un llibre de poesia.
He anat saltironant pàgines, ara paro la vista aquí, ara llegeixo un vers, salto fins a l’índex… que em porta a cercar la darrera part: EIXIDA.
L’autor revela en aquest capítol final la seva declaració de poesia. He tornat a furgar en les pàgines, i he començat a passejar l’enteniment poc a poc per cada poema, a sentir sota el diafragma un run run de les paraules que m’arribaven, que es colaven dins meu, sense esforç, amb intenció…
Ha estat una estona bella. Si alguna cosa no es pot recomanar és un clima, una situació. Però estic prou convençuda que, si llegim amb calma el darrer treball de Narcís Comadira, segurament podrem albirar alguna de les intencions que ens regala amb la seva poesia.
Comadira ens diu en l’EIXIDA del seu llibre LENT, que trobar l’expressió adequada, trobar el Verb és quan es produeix el miracle…
Penso que en Narcís Comadira ha anat confeccionant aquests poemes i els ha ordenat en aquells moments que deus entrar en un estat de gràcia. Llegint-los ho sents.
Us recomano que us assegueu en el vostre racó preferit de casa i llegiu aquest poemari, és un bàlsam per l’esperit
Desprès de la lectura, de ben segur que dormirem més plàcidament i confortats i demà de nou haurem de fer mans i mànigues per continuar combatent l’onada de “regressisme” que ens ataca i que vol acabar amb tot el que no sigui acumular capital.
Gràcies pel bàlsam que ens regala en Narcís Comadira.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!