CALENDARI GELPI 2012

Avui he anat a Saltamartí llibres a veure novetats i, de passada, escoltar d’amagatotis les converses que allà pugui trobar…

Ja he vist uns quants clients demanant orientacions, prenent nota ,llibreta en mà, per fer la carta als reis.

Mentre les mares i pares  van escoltant les explicacions que donen els de Saltamartí amb aquell entusiasme que t’expliquen les coses… alguns nens campen per la llibreria sense massa control. Mentre la Sílvia estava explicant a una clienta la sinopsi del Cel que ens queda d’Alejandro Palomas, un nen ha llençat a terra tots el calendaris que estaven penjats en un pany de paret.

Rodolaven per terra, com fruita madura, calendaris dels pagesos,  de les llunes, i els del cordill s’engavanyaven , mentre els “tacos” Maragall deixaven anar un renec , i el calendari gelpi ha sortit volant com la cotorra de la seva  portada.

He ajudat a recollir el temps perdut que vessava per terra, i entre ells he arreplegat un calendari Gelpi  que ha deixat la seva darrera pàgina al descobert, i tafanera com soc, no m’he pogut estar de llegir-la. És tota una declaració d’amor al pare, però també una delicada manera d’explicar els nouvinguts. El calendari gelpi d’aquest any es dedica als animals nouvinguts.

Ja en fa 42 anys que el fan, malauradament aquest any ha pres el relleu el seu fill perquè el seu creador, l’escultor Enric Gelpi Vintró, ha mort aquest any.

M’he comprat el calendari i ja l’he penjat al pany de paret estret del costat de la finestra de la meva habitació. A l’espera que dintre d’una mica més d’un mes girar el primer full i desitjar-me bons propòsits, com llegir més, estimar més i una llarga tirallonga de desitjos que ja m’estic preparant i que espero compartir amb vosaltres seguidors d’aquest tafaner bloc.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *