La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Fa uns dies vaig anar a Saltamartí llibres. La llibreria estava a curull de gent.
Vaig haver de quedar-me a l’entrada. Es tractava de la presentació d’un llibre, i el llibre era de poesia i no si cabia!!!
Mentre escoltava les belles paraules que es deien, una persona es va atansar a la porta i em va preguntar, què estan fent? Li vaig contestar: estan presentant un llibre de poesia. I em va dir: per un llibre de poesia hi ha tanta gent?, segurament va veure la meva cara de contrarietat a causa de la seva desafortunada observació i ho va voler arreglar dient-me: potser és lògic! amb les noticies que hi ha, i amb el que està passant, millor escoltar poesies que no fan mal…
Certament la poesia no ens feia mal; el comentari d’aquesta persona si que me’n va fer i força. Sortosament aquell home va marxar. Algú que pensa així no cal que faci cap esforç per entendre les paraules, la seva música…
Tan de pressa com vaig poder, vaig tornar a endinsar-me en allò que recitaven a duet la Coloma Lleal i l’autora de l’obra la Bel Granya. La Isabel Granya ens llegia uns bonics poemes d’un petit poemari titulat Anagrama de sal, una puça, la col•lecció mínima que publica la gent del Pont del Petroli.
Pensant de nou amb l’individu que menystenia l’acte, vaig recordar el poema de Blas de Otero “me queda la palabra” . Doncs això! afortunadament ens queda la Paraula
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!