La Tafanera de Saltamartí

Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat

29 de maig de 2011
0 comentaris

Els de dalt i els de baix

Dies confusos a Badalona. Els de dalt i els de baix no paren
de parlar dels resultats electorals a la ciutat. Que si ha de governar el PP o
no, que què passarà amb la llengua a l’escola, que tot s’ha fet molt malament. També
és parla dels acampats a la Plaça de la Vila; també que s’ha suspès la
sardinada a baix a mar per culpa de la
seguretat i el Barça. I com no!, també es parla de la brutal i desmesurada“neteja” dels ocupants de la plaça
Catalunya, per part del Conseller Puig.

He passat un parell de dies per Saltamartí cercant la pau
dels llibres i el seu silenci enraonador. Volia trobar la remor dels clients parlant de les seves coses, de llibres, o
del nens i el seu refilat i agut parlar…però
no; també a Saltamartí es feien grupets de conversa. Ara un ara l’altre, la
Sílvia, la Gemma i en Gerard anaven obrint i tancant la mateixa conversa: què farem a Badalona? què ens espera? què faran els polítics, què podem fer els
ciutadans? i entre conversa i conversa venien algun llibre, també el d’indigneu-vos.

Tafanera com soc, he anat seguint les converses: la meva conclusió
és que havia molta perplexitat i també ganes de trobar solucions….

Mentre, a l’entrada de la porta de la llibreria, al faristol que tenen instal·lat, hi havia un cartell de la presentació d’un conte que crec que el títol és molt significatiu: Els de dalt i els de baix.

Vaig pensar que una vegada més tenia una bona excusa per anar amb els meus nebots a escoltar un conte.

En Sergi, el meu nebot petit, va xalar molt. L’autora, la Paloma Valdivia, va anar explicant dolçament com viuen els de dalt i els de baix i com pensen que son de diferents . De cop la Paloma va girar el llibre posant-lo cap per avall i els nens i nenes van poder veure que s’havien girat les truites, però que tan els de dalt com els de baix eren ben be iguals.

La veritat, hauria estat molt be explicar aquest conte a la porta dels col·legis electorals. Potser hauríem vist que els de baix i els de dalt de la ciutat tenim problemes semblants i que hauríem de ser capaços de trobar-hi solucions tots plegats.

Sé que parlem d’un conte i els contes son més fàcils que la vida. Els llibres i els contes, però, son una bona eina per construir el nostre pensament .

Potser ara és moment que ens escoltin els nous regidors i regidores electes i que comencin a pensar que alguna cosa podríem fer perquè els de dalt i els de baix esborrem la línia vermella que algú ha volgut dibuixar. Com en el conte de la Paloma Valdivia , volant una mica més alt potser?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!