La Tafanera de Saltamartí

UN HOTEL A LA COSTA és el títol del darrer llibre que he llegit. El vaig comprar a can Saltamartí, és que no puc evitar ser tafanera!. Mentre romancejava entre les góndoles ja més alleugerides de llibres, vaig escoltar la recomanació que una clienta feia a la Silvia de la llibreria; li deia: “He llegit aquest llibre amb entusiasme. Fa un retrat del país, de la seva gent i del paisatge que no queda massa lluny d’en Pla”…

Ep! Això son paraules majors- vaig pensar- , que una anglesa pugui parlar de l’ànima catalana i el seu paisatge com en Josep Pla!…, o bé la clienta era una exagerada o realment valia la pena la lectura del llibre.

Doncs sí. Ha estat una molt grata lectura, acabada amb llàgrimes. UN HOTEL A LA COSTA, és el relat de la seva autora la Nancy Johnstone, que va viure a Tossa de Mar des de 1934 fins a 1939, va construir un petit hotel per 20 hostatjats que va acabar com a residència per a orfes de guerra. És un llibre molt fresc que en algun moment recorda “UN ANY A LA PROVENÇA “ de Peter Mayle.  La Nancy Johnstone ens dona la mirada d’una persona forana que poc a poc és troba implicada amb la gent d’un país que es veu desaparèixer; amb una gent diversa que pateix la rereguarda de la guerra i amb els innocents de sempre: els nens i les nenes, que pateixen la barbaritat de la guerra…

També a mida que avança la lectura vas veient l’evolució de l’estat d’ànim de l’autora, des de la plàcida crítica a la manera de fer dels catalans ,a la seva mediterraneïtat o a la seva manera de construir cases, fins com la guerra llunyana va arribant i es va acostant i finalment com la història fa pujar a l’escriptora en un camió que la porta a Argelès i Perpinyà a un exili que ella accepta i adopta encara que no és d’aquest país.

Si després de la lectura del llibre aneu a Tossa a cercar l’hotel CASA JOHNSTONE, l’editor i traductor Miquel Berga ens adverteix al darrer full que“Actualment, l’edifici de la Casa Johnstone segueix pràcticament igual, però –en una inquietant metàfora dels estralls del turisme massiu a la Costa Brava- ha quedat engolit en les instal·lacions del grandiós Hotel Don Juan i constitueix una mena d’annex enlairat del nou hotel al qual s’accedeix mitjançant diverses escales mecàniques”.

He pensat que a Tossa -i d’una altra manera i sense turisme- ha passat com amb el nostre barri de la Salut de Badalona que a fora varen construir els pisos i a dins dels patis interiors han deixat intactes les barraques que es van construir als anys 30 i 40. Les mateixes que va veure en Georges Bataille quan escrivia  LE BLEU DU CIEL i és va passejar pel pont del petroli i pel barri de la Salut…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!