La Tafanera de Saltamartí

Avui sóc jo la que tinc el coll inflamat i vermell com un tomàquet (suposo, perquè no me l’he vist però me’n sento). L’Àlex m’ha renyat:

—T’has llevat afònica, però segur que no has parat d’enraonar tot el matí, oi?

Si conegués el llenguatge dels sord-muts, li diria que oi.

Perquè té raó. He parlat amb molta gent, inclosos els de Saltamartí, que viuen els moments de pau abans de la tempesta de Sant Jordi. Els he fet un munt de preguntes, aquí en teniu el resum per si us interessa (més que tafaners!):

–No hi ha cap novetat de Ruiz Zafón ni similar, o sigui que preveuen que aquest any les vendes estaran “molt repartides”, com el tòpic de la loteria.

–Segurament en català es vendrà molt l’Emili Teixidor, han afegit.

–Troben que hi ha molts bons llibres (visca!).

I xerrant xerrant, el meu pobre coll ha quedat fet una coca. Quina sort que algú va inventar els ordinadors: no em couen les comes, ni els salts de línia, ni les eles geminades, ni tan sols els pronoms febles!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!