La Tafanera de Saltamartí

“Noi, suposo que deus dormir ben pla després de cada actuació perquè
quin trajín que et portes (ben bé com el meu, quan estic amb mi
mateixa).” Això diu la Montserrat a en Sergi López.

Qui és la Montserrat, no ho sé. He trobat aquesta frase al web de l’obra Non Solum i m’ha encantat. Aquesta barreja de parlar d’estar per casa (dormir pla, aquest trajín) amb un final profund (quan estic amb mi mateixa) és molt coherent amb l’obra que ha entusiasmat tant la Montserrat.

A Non Solum, hi ha alta filosofia amanida d’expressions com “digue-li hache!”, que va fer partir de riure les meves veïnes de seient (una, la meva amiga Blanca, l’altra, una senyora desconeguda que es notava molt que necessitava compartir les seves emocions, però venia sola).

“Això és un actor!”, va exclamar la veïna desconeguda. “Quin tros d’home!”, vaig sentir (no descarto que això sortís de la meva boca).

Avui, un altra actuació d’en Sergi López. D’ell tot sencer, de la pilota a les extensions de baix*. No us la perdeu.

*broma destinada als qui hagin vist l’obra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!