La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Fa molta calor.
I estic enfadada perquè acabo de perdre tot el que acabava d’escriure en aquest bloc sobre el meu rànquing de MECs (millors escriptors catalans) i el de MEs, a seques.
Li ho explico a l’Àlex i em mira amb compassió però sé que pensa: “per què no guardaves, guapa”. Jo li faig ulls de pena però penso “sí, sí, refrega-m’ho”. I anuncia que, “buf, ja m’he acabat l’Atxaga, per fi”, i jo dic “molt bé”, però penso “per què coi te l’havies d’acabar si t’avorria tant? A mi tampoc m’interessava i el vaig deixar i així he pogut llegir altres coses que m’han agradat més”, i ell que em coneix canvia de tema i em diu “i tu què, veig que has repescat el Monges“, i jo que responc “sí, tenia ganes de saber què deia la Teresa Forcades, recordes la d’aquella l’entrevista tan increïble del 33?”, i ell que fa que sí amb el cap (ens la vam empassar de dalt a baix, i gairebé vam prendre apunts) i veig que m’he ficat de peus a la galleda quan em pregunta “i què, és interessant?”, i jo dic que “molt, molt”, però la veritat és que no he rascat bola, no sé per què aquesta monja-metgessa-feminista diu coses tan espesses en aquest llibre.
Abans que l’Àlex em demani què explica la Forcades prefereixo tornar a canviar de tema i li explico que he començat El professor d’història, l’últim d’en Joan F. Mira i que crec que serà tan rodó com Purgatori, que va ser el que li va merèixer, segons jo, entrar al rànquing de Mecs i de Mes que deia abans. “Ah, està molt bé, doncs!”, diu ell com amb admiració, però sé que no s’ha llegit ni la contra de Purgatori ni té cap intenció de fer-ho.
Després d’aquesta conversa literària tan edificant i sincera entre l’Àlex i jo, recordo aquella típica notícia de dies sense notícies segons la qual el mes d’agost és quan se separen més parelles. I decideixo que demà, sens falta, aniré a mirar preus d’aires acondicionats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, Tafanera. Sóc una badalonina que passava per aquí (venint des del QL?) i estic llegint el teu divertit blog. La Teresa Forcades diu sempre coses interessants, de vegades les vol matissar tant que és difícil seguir-la. Però és que si ho deixés anar sense més a alguns se’ls tallaria la digestió. Ja has llegit “La teologia feminista a la història”? Es curtet i tot és molt concís, però com sempre diu les coses ben clares.
Una salutació.