Pell de gat, de Maria Victòria Lovaina
Aquesta noveŀla atreu el lector des de les primeres pàgines. La imatgeria i el discurs literari ens captiven mentre la trama ens empeny. Heus aquí un fragment: “El circ Manfredy arribà a Vilamoix la primavera d’abans de la guerra arrossegant feres, carruatges i sospirs que vetllaven una diversió estranya en un temps també estrany. Fou aquella una primavera plujosa, humida, que omplí els carrers de fang i les paraules de ràbia”.
Com a Macondo, a Vilamoix arriba el circ. I com passa amb el poble colombià, també Vilamoix se’ns presenta com una vila que no se sap ben bé on és, però els detalls aquí i allà fan prou palesa la seva situació. Vilamoix és, al primer cop d’ull, una vila com moltes altres, però alhora és intangible, gairebé mítica. Tota la història de Pell de gat està assaonada de misteri i d’una certa irrealitat que el lector no aconsegueix capturar. Deixa que, hipnotitzat, la vagis acaronant, però s’escapoleix quan sembla que la vols atrapar.
S’ha dit que aquest llibre es compon de 17 històries que es poden llegir independentment. És cert que el llibre està dividit en 17 narracions, però cal llegir-les totes, i en ordre, per copsar-les com cal i gaudir de tota la història que és Pell de gat. Perquè aquest text és una història feta de històries, una noveŀla estructurada amb un recull de narracions, enfocades en personatges diversos, que dialoguen entre elles i s’acoblen fins a formar una història perfectament homogènia.
Pell de gat (Premi Soler i Estruch 2012) és una noveŀla que intriga. Ja de bon principi, la Nonetta, la noia contorsionista del circ, ens produeix un cert torbament. I al llarg de la història la inquietud no ens abandona i ens manté encuriosits. És potser per tots aquests gats que ronden per les pàgines de la noveŀla? S’ha de llegir per descobrir-ho.
Lovaina, Maria Victòria. Pell de gat. Edicions del Bullent, 2013.
Recordo la ressenya que va fer la Sílvia Romero d’aquesta novel.la, on hi va posar dues fotos precioses de la Colette.
Gràcies, Shaudin. On hi ha gats, hi ha meravella.
En prenc nota d’aquest article i espero que funcioni correctament el teu blog.
Moltes gràcies, Jordi!