Insurrecció indígena i crisi al Canadà

Em sorprèn no veure cap notícia als mitjans catalans sobre la situació d’aquests dies al Canadà. Tenim carreteres i ponts tallats a British Columbia, fins i tot van blocar carrers i oficines a Vancouver, i tenim tots els trens del país aturats, les vies dels ferrocarrils d’Ontario tallades pels mohawk.

Deu ser com ha passat amb els catalans, que ha costat molt que ens fessin cas a fora. I al Canadà passa encara amb les primeres nacions.

No és la primera vegada en els últims 30 anys que hi ha una insurrecció indígena al Canadá. Encara està força viva a les ments la dels mohawk a Oka, l’any 1990, de la qual us en vaig fer un resum mentre parlava de la noveŀla Emboscades al Grand Nord de Margarida Aritzeta.

La crisi d’ara, però, va començar el 2018, quan es va anunciar l’extensió d’un gasoducte que, partint d’Alberta, passaria també per una gran àrea de British Columbia.

Al Canadà hi ha milers de kilòmetres de gasoductes. I d’oleoductes, com ara el que es construí l’any 1953, que passa per les Muntanyes Rocoses i transporta petroli cru al llarg de 1.150 km, de vegades a través de parcs nacionals de paisatges d’una bellesa espectacular. Un accident seria espantós. I ara volen estendre, doncs, el gasoducte i fer-lo passar per àrees residencials, centenars de granges, parcs nacionals i territori de les primeres nacions, concretament pel territori dels wet’suwet’en, al llarg de 670 km amb un gran impacte al medi ambient, sobretot per la planta d’arribada del gas.

La construcció de l’extensió del gasoducte, per la companyia Trans Mountain Corporation, va començar l’agost de 2019, malgrat les protestes. Un cop es va arribar a British Columbia des d’Alberta i ja al febrer de 2020, tot es va disparar amb una barreja de gent de les primeres nacions i d’altra gent, sobretot jove, esdevenint una fusió entre drets dels indígenes, justícia social i el medi ambient.

El resultat és que a hores d’ara, com deia més amunt, no circulen trens en tot el país, ni pel trasport de passatgers ni pel de productes, com per exemple gas —que és ben irònic—, ja que el Quebec i les províncies de l’est del país depenen molt del gas que els hi duen amb tren. Està esdevenint un problema d’allò més gros, que ja costa milers de milions de dòlars. Fa deu dies que va començar el bloqueig i continuen les barricades.

El primer ministre Trudeau ha dit que no vol enviar la policia, que s’ha de dialogar, però no sembla que puguin arribar a un acord, i aleshores què passarà? Com a Catalunya el 2017 amb els piolins espanyols? O enviaran l’exèrcit com va passar al Canadà el 1990 amb la rebel⋅lió de la tribu mohawk de Kanesatake?

Quant a Shaudin

Sóc catalana i canadenca. Vaig néixer a Barcelona i fa més de 30 anys que visc a Toronto (Canadà). Ensenyo llengües, literatura i cultura catalana al campus de Glendon de la Universitat de York. He publicat tres noveŀles i diversos relats, en català, naturalment.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Canadà i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Insurrecció indígena i crisi al Canadà

  1. Jaume Colom Gabarro diu:

    Em preocupa molt el maltracte al medi ambient sistemàtic i com es silencia a les minories, carregades de raó, amb una manipulació descarada dels mitjans de comunicació. Està passant a Espanya i veig que també al Canadà. Quan alguna cosa no interessa es manipula fins a fer-ne un mantra que fins i tot es creuen ells mateixos. El pitjor és que ho fan des de una pretesa democràcia, tan feta malbé que ni existeix. Molt trist tot plegat.

    • Shaudin diu:

      Hola, Jaume. Som molts els preocupats per aquests temes. Sí, al Canadà també passa, no d’una manera tan descarada com a Espanya, pero poc o molt passa. I els mitjans d’aquest país són ben fluixos, per això la gent sap molt poc de Catalunya (tret de la gent del Quebec, i no tothom allí tampoc). I parlant de democràcia malmesa, fixa’t que passa ara a Grècia. Molt trist, efectivament.

  2. Rosa Nebot diu:

    És molt greu això que passa al Canadà amb la insurrecció, justificada, de la població indígena. Fins i tot m’indigna moltíssim el tracte que en fa el govern canadenc, el que dirigeix un país que he tingut sempre molt idealitzat. Et suggereixo que enviïs aquest escrit teu al diari ARA, que, com saps, juntament amb El Punt Avui, és el més afí a les nostres reivindicacions independentistes; estic segura que en farien cas.
    Cuida’t molt Shaudin, que fa massa temps que estàs malalta. Una abraçada molt gran.

    • Shaudin diu:

      Hola, Rosa. Sento haver tardat tant a respondre —vaig responent a poc a poc perquè ja saps que tal com em va tot tinc poquíssim temps—. Aquí, la situació amb els pobles autòctons, el que anomenem “les primeres nacions”, és lluny de estar bé, i no només per això que passa ara. Les tensions entre els indígenes i el govern canadenc fa segles que duren, però és complicat i molt llarg d’explicar. En el cas d’ara, s’hi afegeix, a més, la qüestió del medi ambient.
      Amb l’Ara no tinc gaire bones relacions, el Punt Avui el conec bé perquè la meva mare va ser una de les primeres persones subscrites, però ara només el llegeixo de tant en tant. El meu diari de capçalera és el VilaWeb i al seu director, Vicent Partal, m’he adreçat. El resultat ha estat que van publicar una notícia sobre això que passa al Canadà —l’únic mitjà a fer-ho (i immediatament després que els vaig avisar).
      Una forta abraçada!

  3. Interesantísimas información y reflexiones, Shaudin. Los que marcan el ‘data setting’ nos ponen coronavirus hasta en la sopa y, sobretodo, muchos asuntos banales. Pero de la movida de Canadá, absolutamente nada.
    Moltes gràcies Shaudin. Mila esker. Zaindu eta ongi izan.
    Besarkada handi bat (Koldo & Marga)

    • Shaudin diu:

      Moltes gràcies, Koldo i Marga. Sí, de moment cap mitjà català en deia res -i tots els trens del Canadà aturats!-, fins que vaig avisar VilaWeb sobre aquesta notícia, i vaig fer bé perquè de seguida en van publicar un artícle, que ja devies veure. Vàrem estar setmanes sense trens. Hi van haver negociacions entre les primeres nacions i el govern canadenc, van arribar a alguns acords, per bé que no era prou. Ara funcionen els trens principals, després, però, que la policia va intervenir, tanmateix encara hi ha blocades algunes vies ferroviaries a British Columbia, Ontario i Quebec. Sembla que finalment s’està arrivant a un acord entre els Wet’suwet’en i el govern canadenc, tot i que tinc poca informació perquè ara mateix les notícies del covid-19 ho acaparen tot.
      Una abraçada!

  4. JOAN CANTON MARTINEZ diu:

    Benvolguda Shaudin, sóc professor de Català i ja t’he escrit algunes vegades. M’encanten els teus articles per instructius i entenedors. M’havia arribat alguna notícia d’aquestes revoltes però, d’aquesta última, m’assabento per tu. És normal que els conqueridors, de qualsevol nació, passi olímpicament dels drets de les nacions conquerides. Catalunya no deixa de ser un d’aquests casos. Fa tres-cents anys que no es respecten els seus drets i segueixen com si fóssim en temps passats. Si et queixes t’estomaquen amb polis i guàrdia civil. Això no es pot permetre. Cal diàleg i negociació. Amb repressió no es va enlloc. Que el problema que tenia al Canadà s’arregli a satisfacció de tots. Una abraçada.

    • Shaudin diu:

      Benvolgut Joan,
      Em sap greu respondre’t amb tant retard. I si ja anava escopetejada, ara, amb el Covid-19, la vida se m’ha complicat més (s’ha canceŀlat les classes presencials a la universitat, i hem d’aprendre a fer-les virtuals, de sobte). M’imagino que les teves classes també s’han canceŀlat d’una manera o d’una altra.
      Moltes gràcies per les teves paraules tan amables sobre els meus articles.
      A hores d’ara potser ja has vist l’article que va publicar VilaWeb sobre aquesta notícia. Poc després d’aquest meu. Vaig avisar en Vicent Partal, el director de VilaWeb, sobre què passava al Canadà, i l’endemà ja teníem article. Estic molt contenta amb aquest mitjà. Pel que fa a la situació al Canadà, hi van haver negociacions, ja semblava que s’arribava a un acord i va esclatar això del coronavirus. Ara tot es concentra en el covid-19 i tota la resta s’ha aturat.
      Em dol el que passeu ara a Catalunya, com si no n’hi havia prou amb piolins i odi i tot plegat. I no parlo només del virus, sinó també de la nefasta actuació d’Espanya. Estic indignada.
      Espero que hi hagi una solució aviat (potser el que fa el metge Oriol Mitjà). Cuida’t. I una abraçada.

  5. Anna Maria V, diu:

    Com sempre, el peix gran es vol menjar el petit. No sé com acabarà aquest món que entre tots estem destruint.

    • Shaudin diu:

      No puc creure que ha passat un mes des que vas escriure aquest comentari! Bé, més val tard que no fer-ho, però han passat tantes coses en aquest mes. Ara podríem dir més que mai que no saben com acabarà el món, per bé que som nosaltres els que acabarem, no el món, la Terra sempre va endavant d’alguna manera. Petons!

  6. Josep Maria diu:

    Hola Shaudin, els pobles conquerits i colonitzats pateixen les embretzides dels poderosos. És bona idea com diu la Rosa d’enviar l’escrit als diaris ARA i El Punt Avui. Només ens assabentem del que interessa als poderosos, una llàstima.

    • Shaudin diu:

      T’he de dir el mateix que a l’Anna, Josep Maria, que fa un mes que espereu resposta! Ho sento. Ja saps que he tingut molts problemes, i ara més encara, com tothom, amb el covid-19. Ja deus saber que VilaWeb va publicar un article sobre aquest tema de la insurrecció.
      Aquí al Canadà, les primeres nacions són el col·lectiu més abandonat del país i fins no fa pas tant els han fet patir molt. I som a casa seva!

  7. Griselda diu:

    Tot plegat fa basarda. Recuperat Shaudin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*