Una part de la nostra cultura força desconeguda

Una part de la nostra cultura força desconegudaCal parlar d’un llibre que podríem considerar de lectura obligada, atesa la manca d’informació que molts catalans tenen del nostre patrimoni literari. Es tracta de Teatre català inèdit del segle XVIII: Examen d’un mestre sabater d’Anna Maria Villalonga. Encara que durant aquest període el castellà s’hagués imposat com a llengua literària de prestigi, no era la llengua emprada pel teatre popular que es mantenia amb el català. L’existència de moltes d’aquestes obres teatrals no s’ha sabut fins recentment, com és el cas d’Examen d’un mestre sabater, una mostra inèdita del nostre teatre breu del segle XVIII.

Anna Maria Villalonga ens ofereix una veritable perla amb Teatre català inèdit del segle XVIII: Examen d’un mestre sabater. El llibre consta de dos textos: l’obra de teatre inèdita ―d’autor desconegut i escrita integrament en català― i l’estudi sobre l’obra en qüestió. Tot i que el text dedicat a examinar l’obra és absolutament rigorós pel que fa a la seva vessant acadèmica, el discurs emprat per Villalonga, de gran qualitat literària, és de bon llegir i esperona a anar endavant.

El text de Villalonga analitza i interpreta d’una manera aclaridora la peça teatral Examen d’un mestre sabater, però també ens ofereix informació addicional, com ara sobre les particularitats del teatre popular català del segle XVIII o el context historicosocial que s’enfoca en els gremis d’artesans, atès que aquest és el tema de l’obra de teatre inèdita. Examen d’un mestre sabater recrea ben bé el que ens indica el títol: un examen gremial, concretament d’un aprenent sabater que havia de passar l’examen per accedir a la categoria de mestre. A més de ser un text literari molt entretingut, esdevé un interessant document històric que se’ns fa palès amb l’estudi de Villalonga que l’acompanya.

Tanmateix, la lectura del llibre de Villalonga té una rellevància afegida: la comprensió de la tasca que duen a terme els estudiosos de la literatura, en aquest cas de la literatura que entra dins la troballa d’un text històric. Ens podem adonar del rigor, de la professionalitat i dels coneixements que calen per fer un estudi d’aquesta categoria. També és evident la iŀlusió invertida. I aquest entusiasme aconsegueix que Teatre català inèdit del segle XVIII: Examen d’un mestre sabater estableixi una comunicació òptima amb el lector.

Teatre català inèdit del segle XVIII: Examen d’un mestre sabater d’Anna Maria Villalonga. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2010.

I aquí teniu el llibre digitalitzat

Quant a Shaudin

Sóc catalana i canadenca. Vaig néixer a Barcelona i fa més de 30 anys que visc a Toronto (Canadà). Ensenyo llengües, literatura i cultura catalana al campus de Glendon de la Universitat de York. He publicat tres noveŀles i diversos relats, en català, naturalment.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Literatura i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Una part de la nostra cultura força desconeguda

  1. Anna Maria Villalonga diu:
    per la teva ressenya.
    Efectivament, el teatre breu en català d’aquest període és un gran desconegut. En el context de la meva tesi doctoral, que tracta el tema i que, per tant, va suscitar l’estudi i l’edició d’aquest sainet inèdit, he pogut descobrir una gran quantitat de testimonis. De fet, el corpus de la tesi està integrat per gairebé 200 obres (i perquè vaig parar).

    És un tema molt divertit d’estudiar, però molt difícil. Treballar sobre teatre (i més si és antic) és molt complicat, perquè el teatre és un gènere multidisciplinar on no només importa el text pròpiament dit, sinó molts altres aspectes que l’acompanyen (escenografia, interpretació, il·luminació, música, etc.) i que poden fer variar substancialment allò que l’espectador presencia. Un muntatge, un director, un tipus d’interpretació ens mostra una peça concreta, que pot variar molt si varia aquest muntatge, aquest director o aquesta interpretació. I és que el teatre, amics, no està fet per ser llegit, sinó per ser representat.   

    Com que no tenim cap testimoni de les representacions d’època, l’estudi es complica. Hi ha un gran vessant d’efímer en el teatre i, sense el recolzament que tenim avui (vídeos, imatges), es fa molt difícil d’explicar.

    Tot i això, fem el que podem. Vaig gaudir molt escrivint l’estudi de la peça i, sobretot, amb la recerca per a l’edició del text. Gran part del vocabulari és específic de l’ofici dels sabaters (però dels sabaters del XVIII), de manera que vaig haver de trepitjar arxius i biblioteques a dojo. En fi. Tot s’explica en el llibre.

    Cal reconèixer que aquesta peça no és de les més reixides pel que fa a la trama i al component humorístic, però sí que és una bon testimoni del període i ens aclareix moltes coses.   

    Mil gràcies novament, Shaudin. I continuem lluitant per la nostra llengua i la nostra literatura.     
         

  2. Ashfield diu:

    Em sembla fascinant descobrir com era el teatre català del S.XVIII.
    Pot ser un bon llibre per entendre millor nostra cultura.
    Ja tenim una lectura per aquest estiu.

  3. Jordi Canals Prats diu:
    Divulgar i elogiar  el llibre “Teatre Català inèdit del segle XVIII: Examen d’un Mestre Sabater”  és molt d’agrair, Shaudin, venint d’una bona amiga i  persona acreditada com tu en aquest atraient tema on queda ben patent que de manera  encertada hi aprofundeix l’ Anna Maria Villalonga.
    Gràcies en nom de tots els  seguidors que estimen l’autora.
  4. Anna Maria Villalonga diu:

    Gràcies a tots.
    Informacions diverses. El text del sainet que edito era inèdit totalment, no s’havia publicat mai. Només existeix un únic manuscrit, de 1781, que està a la Biblioteca Nacional de Madrid.
    No sé on es pot adquirir. Està publicat molt acuradament per la Reial Acadeèmia de Bones Lletres de Barcelona, però no sé com el distribueixen fora de biblioteques, arxius, universitats, etc.

  5. Maria Teresa Galan diu:
    He llegit la teva ressenya sobre aquest estudi que va fer en el seu moment l’Anna Maria.

    Sé que tot el que en dius és ben cert i millor dit no podia ser. La teva presentació és  excel·lent, com també ho ha de ser el llibre. Des d’aquí felicito l’Anna Maria per aquestes i moltes hores dedicades a la investigació d’una obra inèdita i la seva divulgació. Catalunya s’ho mereix. Tenim i hem tingut des de l’antigor escriptors boníssims que han estat anònims, amagats en prestatges plens de pols, en un racó… El Món ha de saber que Catalunya té un idioma ric que existeix abans que el castellà i altres idiomes, i que el podem trobar en tots els àmbits.

    Intentaré trobar el llibre per assaborir cada una de les paraules.

    Gràcies, Shaudin, per la teva col·laboració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*