“Fraccions” d’Emília Illamola

0
El grup de poesia Reversos va convidar, el passat  8 de juliol, a Emília Illamola (Argentona, 1953) per parlar del seu llibre ‘Fraccions’. La trobada es va celebrar a l’Espai VilaWeb.

Fraccions
(Viena Edicions, 2012) escrit en els anys 2010 i 2011, és el primer llibre d’Emília Illamola, al qual han seguit altres textos en prosa poètica, entre els que trobem la col·laboració artística amb el pintor, escultor, y ceramista Joan Poch i el poeta Joan Carles González Pujalde: Carpeta M. Teseu i el Minotaure (2013), La comarcal edicions.

Illamola ha participat en diverses lectures públiques i recitals, ha col·laborat amb el col·lectiu Els Dimarts de Llimoner, de Mataró, i és un dels autors del recull Paraula d’Espriu, editat per l’Associació de Relataires en Català (ARC).

Actualment, té dues novel·les en curs de publicació.

Illamola va ser cofundadora, el 1975, de l’emblemàtica llibreria Robafaves de Mataró on va treballar fins el 2011.

Des del 2006 col·labora amb ràdio Mataró en programes informatius sobre novetats literàries i entrevistes a autors (Notícia de Llibres, fins 2012; El somni del Minotaure, d’ençà el 2013), així com en programes poètics( Poesia en Viu)  o “magazines” (Viu la vida dia a dia) amb la lectura de fragments de prosa poètica.

L’autora va explicar que el llibre Fraccions és un reflex d’un estat anímic, fruit d’una crisi personal que la va impulsar a escriure. A nivell formal el llibre està configurat en fragments (Fraccions). Aquests fragments corresponen a moments vitals únics, irrepetibles, que llegits en el seu conjunt mostren un estat anímic queoscil·la de manera reiterada entre el pessimisme i l’optimisme. Al final de l’obra, s’afirma serenament en el present, però aflora un sentiment d’incertesa vers el futur.

 

”Ara em sento en perfecta calma, en un punt sense estridències amb els colors de la natura definits  i les remors lllunyanes.I trobo el dia suau, amable. I demà?, penso, com serà demà per a mi?

 “L’hivern acaba de començar

 


L’estat d’ànim apareix directament expressat a través dels pensamentsde la protagonista que sovint pren com a punt de partença  fets quotidians.

Matí, migdia, vespre…si gairebé tot el que escric és quotidià, del què m’envolta  i veig a cada moment,perquè quan ho llegeixo em sembla tan diferent? Com n’és d’esmunyedissa la percepció, que canvia  en un instant!”

 

Aquestes “fraccions” són plenes d’al·lusions als aspectes canviants de la natura, metáfora d’estats anímics, i al món dels sentits a través de colors, formes, olors, peces musicals.

Amb freqüència s’emmiralla en els records, parla de la dificultat de comunicació, del defalliment, però també de la resistència i la lluita.

Fraccions, escrit en un llenguatge planer, usa alternativament la primera i la segona persones fets que contribueixen a fer-nos-el proper i assequible.

A la sessió alguns membres de Reversos vàrem llegir fragments del llibre i posteriorment  vàrem establir un col·loqui amb l’Emília en un ambient cordial i distès.

“Et preguntes en quin moment es perd la il·lusió,el sentit de la pròpia vida. En quin moment es deixa pas a aquest recolzar-se en la vida de les persones estimades, a sentir les seves vides com a teves ensorrant el teu propi jo.”

“Amb els braços plegats sobre la taula penses a treballar una mica.Costa començar i trobar per on continuar.Et fixes en una formiga solitària que ve del balcó, però què hi farà tan amunt? Et despistes, ja no saps el que volies fer. Mires com la formiga s’atura. Que potser ha descobert una engruna invisible als teus ulls?”

“Sempre miro el balcó quan baixo pel carrer, al matí. I sempre és estiu en el record. I duus un vestit de flors, fosc. Em somrius i em dius adéu entre els geranis florits. Obro els ulls.. Ara no la puc resistir, aquesta imatge.

“Si aquest quadern vermell es perdés, quedaría un buit en la teva existència vital. No és tu, però l’has escrit tu. Et sents el resultat d’aquesta combinació mágica i real que és la línea de la vida. Sents tota la seva força i no hi ha noms, ben pocs llocs. T’empeny el substrat que viu en tu i que va més enllà. Que continua en aquesta meravellosa línea de la sang.I de la vida. Que no s’acaba, no s’acaba mai.

Gràcies, Emília!

Bon estiu, reversaires, a reveure!

 

Gràcies també a l’Aureli Ruiz, artista i fotògraf,que sessió rere sessió, omple d’imatges magnífiques els articles del nostre blog.

Text: Marta Teixidó
Fotografies: Aureli Ruiz