Presentació del llibre Basaments catalogats, de Glòria Calafell i xerrada literària amb l’autora.

1
Publicat el 30 de maig de 2013

 

El passat 28 de maig es va celebrar a la sala Vilaweb la sessió del grup de poesia Reversos a la qual va ser convidada la poeta Glòria Calafell. En aquest acte es va presentar el seu darrer poemari, Basaments catalogats. A continuació es va entaular una xerrada literària amb l’autora i la part final de l’acte es va reservar a la lectura d’alguns dels poemes del llibre.

La Glòria Calafell és filòloga i poeta. Ha treballat de professora de secundària i batxillerat fins a la seva jubilació, el 2008. A banda de tenir poemes esparsos i reculls poètics publicats en diferents llibres col·lectius, revistes de literatura i poesia, ha publicat tres poemaris: “La semàntica del temps” el 2008; “No.m fall recort del temps”, que va ser Premi de Poesia Ciutat de Vila-Real el 2009 i el llibre que avui presentem: “Basaments catalogats” que ha merescut ser finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna el 2011.

Té altres reconeixements per reculls poètics i poemes entre els que destaquen: Primer premi Jalpí i Julià de Sant Celoni el 2006 i Primer premi en la XX edició del Premi Miquel Martí i Pol el 2009.

També ha treballat la prosa; alguns dels seus relats han estat publicats en diferents llibres col·lectius i finalment ha conreat l’assaig fent anàlisis literàries que han estat recollides en diverses revistes especialitzades.

A continuació podeu llegir dos dels poemes que es van recitar durant l’acte i uns fragments de la presentació del llibre.

L’olor a herba primera 

em retorna terra endins, 

on poques vegades hi he anat, 

i des dels cims més alts, 

que sempre són blancs, 

recordo haver pensat 

 

en l’alçada del món i dels anys; 

en la mesura de la casa nua; 

en la immensitat del mar 

com uns llençols silenciats 

i en tot tu… fet cant de sirena. 

Sóc, llavors, en el punt més sublim 

de la conformitat.

 

IX 

 

Tot era clos. El soroll de l’aigua i el ventall de l’aire 

eren fora i tu, tu sota la pedra blanca 

t’has endut el so del món. 

 

“En aquest poemari la Glòria Calafell ha treballat la limitació espacial, la concisió, la simbologia de la pedra: la solidesa i la resistència. Aquesta concreció redunda en benefici d’una gran intensitat poètica. Els “Basaments” als quals fa referència el títol, són el suport que sustenten i vertebren cada poema i a la vegada són la columna  estructural d’aquets poemari extraordinari.” (…)

 

Les persones sòbries ensopeguen

amb la fullaraca d’una tardor seca.

Amb una copa de més

aquell vianant se’ls mira

i s’espolsa les sabates.

Lluentes de dignitat saben

que sempre hi ha qui topa amb fulles mortes

i hi ha qui cau a terra.

Bocaterrosa, s’empassa els silencis

i els crits.

“Amb aquests mots de la Glòria ens adonem que la poesia no és tan sols plaer estètic; ritme, rimes, mètrica, profusió de vocabulari, no és  tan sols un joc verbal…, la bona poesia és una riquesa que s’acreix dins de nosaltres, dins de qui l’escriu i de qui en gaudeix de la seva lectura. Ens il·lumina de cop un món desconegut recreat per l’autora; aquí rau, des del meu punt de vista, el misteri de la poesia, en les poques paraules que utilitza, intenses, breus, amb la transcendència del coneixement i de l’esperit del poeta i de la seva veritat.”

 

 Empar Sáez

Fotografies: Aureli Ruiz

Reversos interpreta Antologia de Spoon River, d’Edgar Lee Masters

0
Publicat el 2 de maig de 2013
 Carles Ferran

 

     Reversos és un grup heterogeni de poetes i/o rapsodes i gent que estima la poesia que es reuneix mensualment a la sala de Vilaweb per fer una lectura poètica. Alternen sessions de revisió de l’obra de poetes cabdals (Salvat-Papasseit, Estellés, Màrius Torres, Espriu, etc), amb les sessions dedicades a poetes actuals que el grup convida (Roger Costa-Pau, Joan Margarit, Sandra Domínguez Roig, entre d’altres), i sessions destinades a presentar poemes propis.


En aquesta ocasió la sessió es dedicà a l’Antologia de Spoon River, l’obra mestra de Edgar Lee Masters, en què prop de 250 personatges (els morts enterrats al cementiri del poble fictici Spoon River) reflexionen o  confessen  aspectes de la seva vida (alguns relacionats amb les causes de la seva mort) mostrant la hipocresia, el sacrifici, la generositat, l’avarícia, la roïnesa, i en general totes les virtuts i defectes (sobretot defectes) de cadascun d’ells i de la societat on han viscut.

            Aquesta coral de veus mortes mostra un microcosmos rural que es pot extrapolar al macrocosmos de tot un país o de la vida en general, és una obra de difícil classificació literària (poesia, narrativa…) que manté una vigència extraordinària.

            L’estructura del llibre, que permet conèixer diverses versions d’un mateix fet des de la perspectiva dels diferents personatges (marit/esposa, fill/pares, lladre/ comerciant/jutge… creant un entramat que acaba mostrant tots els vessants de les “veritats” viscudes) va facilitar una lectura en què cada rapsode, adoptant uns personatges, era respost per altres personatges relacionats, en una sessió molt dinàmica i gairebé teatral, amb els lectors en cercle i aixecant-se successivament per llegir.

            Per fer-la més teatral, la sessió va comptar amb un muntatge musical procedent de bandes sonores de vàries pel·lícules de misteri (“El espíritu de la escalera”, “El ángel entre la niebla”, de Karlos Alastruey, entre d’altres), composades i interpretades pel músic Dan Aniés, que va tenir l’amabilitat d’acudir personalment. Uns problemes tècnics al principi de la sessió no van deslluir una ambientació musical gairebé màgica.

            En resum, una sessió que va permetre aprofundir o conèixer una de les obres literàries cabdals de la literatura mundial contemporània, de la qual afortunadament disposem d’una traducció al català que ha estat guardonada molt recentment amb el Premi Crítica Serra d’Or als poetes i traductors Jaume Bosquet i Miquel Àngel Llauger. La tertúlia al voltant de l’obra va ser participativa i força interessant.