Arxiu de la categoria: Juvenal

Les “Sàtires” de Juvenal

0

El grup de poesia Reversos va iniciar el passat vint-i-u de novembre les sessions dedicades als poetes clàssics. Vàrem comptar per l’ocasió amb la participació del llatinista, escriptor i traductor Antoni Moll Camps en una vetllada sobre les Sàtires d’en Juvenal. 

 “Mens sana in corpore sano”, “Panem et circenses”, “Rara avis”, “Si natura negat, facit indignatio versum”, i així podríem continuar amb les citacions, tot i que en nombroses ocasions qui les diu desconeix que són versos de Juvenal.

La sàtira és un gènere literari a través del qual es desenvolupa la crítica virulenta de determinades actituds i comportaments humans fins a la seva paròdia i ridiculització, provocant en molts casos hilaritat. Es parteix de l’anècdota i s’arriba a la categoria. A partir dels vicis i de les accions corruptes dels personatges trets de la vida quotidiana, s’arriba al precepte general amb el qual s’hi contraposen les virtuts i el comportament que seria desitjable. Les Sàtires de Juvenal són un exemple molt reeixit sobre aquest propòsit. Trobem altres qualitats en el text: el seu valor històric i el mèrit literari i poètic. Però, tanmateix, el que més ens sorprèn és l’enorme vigència i la força que la seva obra manté en el nostre temps.

Altres versos de Juvenal que no ens deixen indiferents i que ens remeten necessàriament a temes centrals del nostre temps:

I qui vigila al vigilant?

La censura dóna la vènia als corbs i turmenta els coloms

Cal sacrificar la vida a la veritat

Als infants se’ls hi deu el més gran dels respectes

Cap dolent és feliç, però ho semblen tant, Dècim!

Ningú no es torna dolentíssim de cop

Quan es lloa l’honestedat de l’honest aquest es queda tant ample

I així podríem continuar llargament. Juvenal és un poeta més vigent que mai. Justament perquè és tan vigent es troba més amagat que mai. Hom cita els seus versos i pensa que són frases fetes. La seva lectura proporcionaria una visió molt més crítica i enriquida de la societat en què vivim. En Juvenal va ser enviat a morir a l’exili i es fàcil d’imaginar que avui seria enviat a la precarietat econòmica, que és l’exili contemporani. Pateix també l’exili dels lectors actuals. Massa aspre, massa crític.

El grup Reversos hem llegit fragments de la poesia satírica de Juvenal en llatí i en català i hem omplert l’Espai VilaWeb de literatura clàssica, crítica social, noblesa i sentit ètic. Perquè Juvenal ens parla ara com parlava als seus contemporanis: sense pèls a la llengua i repartint tots els calbots que considerava necessaris. I ho fa despullant-se i emocionant-nos.

Hem tingut, a més, el gran privilegi i l’honor de comptar amb la participació de n’Antoni Moll Camps. La seva saviesa, elegància i erudició entusiasta ens ha trasbalsat. Moll coneix els clàssics del dret i del revés i els explica d’una manera que és impossible no deixar-se fascinar. Sentir n’Antoni Moll parlar de Juvenal, Marcial o Horaci com si els acabés de deixar al bar de la cantonada i alhora ser capaç de recitar els seus versos i d’analitzar-los amb gràcia i encís és un gran luxe.

Li agraïm la seva valuosa aportació a l’acte dedicat a Juvenal i esperem rebre’l en properes trobades que el grup vol dedicar als clàssics.

Aquest són alguns dels fragments que es van llegir de les Sàtires de Juvenal:

“Entre nosaltres, la més venerada és la majestat de les riqueses, per més que l’abominable diner no habita encara en cap temple, i no hem bastit cap altar a les Monedes, com venerem la Pau, la Fidelitat, la Victòria, la Virtut i la Concòrdia, el temple de la qual crepita quan la cigonya visita el seu niu.”

Sàtires, Juvenal (Sàtira I, versicles 113-117) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).

“I aleshores deia Umbrici: “Com que a Roma ja no hi ha lloc per als oficis honestos ni cap recompensa per al treball, com que la meva hisenda avui és menor que ahir i demà disminuirà encara, he pres la decisió d’emigrar cap al lloc on Dèdal, fatigat, deixà les ales. Quan els cabells comencen tot just a emblanquinar-se’m, quan em trobo en la primera i encara vigorosa senectut; quan a Làquesi li resta encara molt fil per tòrcer i em tinc ferm sobre els meus peus, sense que calgui a la meva destra l’ajuda d’un bastó, abandonem la pàtria!”

Sàtires, Juvenal (Sàtira III, versicles 23-30) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).

“Aquí, en canvi, el luxe dels vestits supera les possibilitats. Sempre es va més enllà del que és suficient, i a vegades hem de recórrer a l’arca d’altri. El vici és general; aquí tots vivim en una ambiciosa pobresa. En una paraula, a Roma tot es compra.”

Sàtires, Juvenal (Sàtira III, versicles 180-183) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).

“A Roma molts malats moren d’insomni. L’enfermetat es produeix  per un menjar mal paït que roman a l’estómac i hi fa cremor. ¿És que hi ha cap habitació llogada que permeti el son? A la nostra ciutat només poden dormir els potentats. Heus aquí la causa principal de les malalties : el trànsit dels carruatges per les estretes  corbes  dels carrers i el xivarri  dels ramats detinguts, privarien de dormir Drus i els mateixos vedells marins.”

Sàtires, Juvenal (Sàtira III, versicles 234-239) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).

Ja fa temps —des que no tenim ningú a qui vendre el vot— ha perdut l’interès per la política, i aquest poble que concedia comandaments, feixos, legions, tot, ara deixa fer, i només cobeja amb avidesa dues coses: pa i jocs de circ.”

Sàtires, Juvenal (Sàtira X, versicles 78-81) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).

“Tant és més gran la set de fama que la de virtut! Si exclous el premi, ¿qui hi ha que abraci la virtut per ella mateixa? No obstant, la pàtria fou arruïnada per l’ambició  d’uns quants i per la cobejança d’una inscripció laudatòria fixada a les lloses que guarden les seves despulles, lloses que les rels inútils d’una figuera borda basten per a destruir, ja que aquest és el fat propi dels mateixos sepulcres.”

Sàtires, Juvenal (Sàtira X, versicles 141-147) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).  

“(…) demana de posseir un esperit sa dintre d’un cos sa. Demana un ànim vigorós que no s’aterroritzi de la mort i que posi la llargària de la vida com a l’últim dels dons de la natura; que pugui suportar qualsevol treball, que no sàpiga enfurir-se, que no desitgi res, i que cregui preferibles els treballs i les dures fatigues d’Hèrcules a l’amor, als festins i a les plomes de Sardanàpal. T’indico coses que tu mateix pots proporcionar-te. Ben cert: només un camí se t’obre per a una vida tranquil·la: és el de la virtut. Si som prudents, Fortuna, no tens pas cap poder; som nosaltres, som nosaltres que et fem deessa i et situem al cel.”

Sàtires, Juvenal (Sàtira X, versicles 356-366) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).

Així i tot, si algú em pregunta, li diré la mesura que és suficient a les riqueses: el que demanen la set, la fam i el fred; el que et fou suficient, Epicur, en els teus petits conreus, el que abans hi havia a la casa de Sòcrates; mai la natura no diu una cosa i la saviesa una altra. ¿Et sembla que t’encerclo entre exemples massa severs?

Sàtires, Juvenal (Sàtira XIV, versicles 315-323) Fundació Bernat Metge (Traducció de Manuel Balasch).

Text: Tomàs Maria Porta Calsina i Empar Sáez

Fotografies: Aureli Ruiz

Poesia satírica de Juvenal

0

El proper dimarts 21 d’octubre encetem les sessions dedicades als poetes clàssics amb una tertúlia literària sobre la Poesia satírica de Juvenal. Per això comptarem amb la participació especial de n’Antoni Moll Camps, poeta i llatinista (traductor de les Odes d’Horaci en versió versificada) que ens farà una xerrada sobre les Sàtires de Juvenal. Es llegiran fragments seleccionats de l’obra traduïda al català i també podrem escoltar-ne alguns en llatí. En la segona part de l’acte es diran poemes d’altres autors que han conreat la sàtira.

Hi sou tots convidats a assistir-hi i a participar en la lectura d’autors ben satírics!