Recordant Maria-Mercè Marçal


El passat 17 de setembre el grup de poesia Reversos vàrem dedicar la sessió al record de la poeta d’Ibars d’Urgell, Maria-Mercè Marçal.

L’acte es va iniciar amb la lectura del poema que inaugura el seu primer llibre, Cau de llunes, en què assumeix la triple condició que la du a la triple rebel·lia.

 

Divisa

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

 

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

 

Vàrem fer un breu recorregut per la vida i l’obra de la poeta, mentre anaven passant imatges fotogràfiques dels moments més significatius de la seva història personal. La poesia de la Maria-Mercè Marçal està estretament lligada a la seva biografia i per això vam analitzar els elements més significatius de la mateixa: la condició de dona, la maternitat, la temàtica eròtico-amorosa, l’homosexualitat, la mort.



Assenyalàrem la gran importància de l’obra marçaliana dins de la literatura catalana,   cabdal no només per la gran riquesa expressiva i tècnica, sinó també per l’originalitat a l’hora d’afirmar la seva identitat, sobretot la de dona. L’obra de la Marçal cerca un jo literari femení, uns camins propis en el camp poètic mai abans fressats amb aquesta intensitat per cap altre poeta.



Vàrem dir diversos poemes de l’autora que abastaren la pràctica totalitat dels seus llibres de poesia: Drap de la pols…, Company, mosseguem la vida, Si volies mores, Com un secret d’aigua verda, Aquest mirall em diu que sóc ben sola, Cel negre,  Vuit de març, Vels de ceba o la dansa secreta, Amic, et citaré al cor d’una petxina, Avui tancaria el llangardaix en una gàbia, M’endinso amb l’heura per el forat del pany, Saps m’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul...i d’altres.

 

Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul

—dues meitats bessones desaparionades—.

La meva llengua com un caragol silent

ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa.

 

Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,

i un bri d’esglai al cap de les antenes,

m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,

cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

 

Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.

Un camí-laberint de saliva brillant

lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

 

El paisatge divers de la bola del món

és el teu cos, avui, ofert, com un deliri

de terra, al meu deler de boca viatgera.

 

Maria-Mercè Marçal, Sal oberta



Durant la sessió escoltàrem dos poemes musicats i interpretats per na Sílvia Perez Cruz (Covava l’ou de la mort blanca) i en Miguel Poveda (Cançó del bes sense port).



A poc a poc, a mesura que anàvem recitant, l’aire de la sala s’anava impregnant de la bellesa dels mots, de la música, la sensualitat i la rebel·lia de la poeta.

El nostre grup, en aquest acte, va recordar la seva singularitat creadora i en va destacar que introduí una tradició femenina que perviu en les generacions posteriors.

Text: Mireia Claramunt
Fotografies: Josep Vila, Xavier Sierra, Empar Sáez