El camp de l’Erra, llaurat…

Quan va començar era un erm, un erol, un cardassar. Avui és un camp llaurat, sembrat, crescut, segat i tornat a llaurar. Dissabte vinent, el tres de novembre, farà un any que sota el nom d’ El camp de l’Erra vam obrir aquest blog. Hem tingut temps de parlar de molts temes. Hem pogut comentar, discutir i tornar a comentar. Ens hem fixat en coses estranyes, ens hem deixat sorprendre i ens hem esbravat. Però el blog continuarà. N’hi ha necessitat. Vegeu algunes de les coses que ens poden fer perdre el cap els propers mesos:

Per exemple, els que estaven a la reserva, amb la intenció d’atacar, hi tornen….aquest any, però, sembla que van acompanyats.  Aquest any, a més dels pares noels pujant pels balcons, també hi veureu Reis de l’Orient, de mida nana, de porexpan. De moment són als basars, però no us en fieu, que atacaran i aquests van de tres en tres. En fi, que el terror creix!  Els esvorancs esberlen tots els subsols, fent caure els nostres referents i la nostra moral. Torna Vidal-Quadras. Llach sojorna a Porrera. Noah Gordon se’ns fica a casa, al celler de casa. Els pantans estan secs. No es fan bolets. Que Déu ens ajudi! I Kafka!

Resum d’un any d’El camp de l’Erra: 42 posts (un post per setmana, amb el d’avui 43), 129 comentaris, una mitjana de 700 visites mensuals. Post més visitat de tot l’any Rodalies m’aixafa la guitarra, seguit de Passar-les putes a la carretera. Post més visitat del mes d’octubre La bíblia de la Doris Lessing.

Salut i moltes gràcies per la companyia. Espero que ens torneu a visitar aviat. El camp de l’Erra S.I.

4 pensaments a “El camp de l’Erra, llaurat…

  1. Els que seguim fidelment el teu bloc i hi participem, ni que sigui llegint-lo i fent-hi comentaris, et felicitem per aquest primer aniversari i t’animem a continuar fent-lo créixer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *