LA ROTONDA CONSAGRADA

 La rotonda, com a solució per a una cruïlla conflictiva, sembla estar totalment consagrada. Però no és en aquest sentit que ho dic. Temps a venir, quan es parlarà de l’època convulsa del tombant del segle XX i el XXI, quan es farà balanç d’aquests temps trasmudats que ara vivim, la rotonda serà la gran icona. Ja ho veureu! (o no ho veureu). Alerta, doncs, amb com decorem les rotondes, perquè parlaran de nosaltres quan ja no hi siguem

La rotonda és avui l’indret sagrat de la sagrada carretera, el lloc on es posen els símbols que volem promoure (arcs de triomf, columnes fàl.liques, cabanes de pedra seca, molins de vent…), les plantes que ara considerem més autènticament nostres (últimament el timó, l’espígol, el margalló i l’olivera) o bé hi posem escultures al.legòriques espantoses i estalinistes, sobre el món dels pescadors (una barca navegant sobre l’herba), la gran industrialització (una llançadora gegant, un teler o un cargol de rosca damunt un llit de grava) o la dura vida del pagès (una arada romana rovellada solcant un llit de ciment). O bé obres simbòliques i abstractes, que no sempre aconsegueixen emocionar. Algunes agradables rotondes mantenen el seu aspecte virginal primigeni de prat verd teletúbic, només amb un gran fanal al mig (que almenys fa llum i no pretén simbolitzar res), aquestes sovint són ocupades per ocells, conills de bosc o per algun escamot d’ovelles o cabres, però quasi ja no en queden. No és estrany que en els temps en què el cotxe privat és el nostre Déu i anar amunt i avall per les carreteres la nostra religió, les rotondes s’hagin convertit en els altars al voltant dels quals girem, el lloc privilegiat on posem els nostres ídols i també un dels punts on oferim els nostres sacrificis (i on homenatgem els nostres morts: plaques de marbre, fotografies i flors de plàstic). Però les nostres rotondes, fins i tot les que porten a una altra rotonda, no deixen de ser innocents glorietes, humils esglesioles, al costat de la catedral de les rotondes, el Magic Roundabout de la ciutat anglesa de Swindon (croquis a la foto i més informació a la Wikipedia), conegut entre els locals com a Tragic Roundabout. La rotonda màgica de Swindon està formada per una gran rotonda central, per on es circula en el sentit contrari a les agulles del rellotge, voltada de cinc mini rotondes, que es fan en el sentit de les agulles del rellotge (i això a la gran Bretanya, que ja van per l’altra banda!). Si algú no ho entén, sempre pot demanar a Déu que baixi i l’hi expliqui.  

6 pensaments a “LA ROTONDA CONSAGRADA

  1. Juraria que conec les fonts on s’ha inspirat l’R per crear aquest fabulós comentari sobre les rotondes: una notícia d’ahir a Vilaweb on explicava les curiositats que defineix Viquipèdia i el programa La Solució de Carles Pérez (Catalunya Ràdio)    que fa cosa de 10 o 15 dies va dedicar a les rotondes i la seva decoració…

  2. No se si t’has adonat que el que no s’ha apoderat de les rotondes encara són les putes de carretera. Per cert, últimament hi han algunes dones que semblen rotondes.

  3. Hola! Em dic Ferran i sóc un noi de Sant Bartomeu del Grau que fa cosa d’un any et vaig pregunta si em podies dedicar la Flor Blanca de l’estramoni, que ens fèien llegir a classe, no se si et recordes de mi, tinc curiositat per saber si el que va interpretar el professor sobre el llibre s’assembla gaire al que tu volies dir, perquè moltes vegades cadascú interpreta els llibres a la seva manera. Si et va bé enviem un correu. Gràcies! 

Respon a Ferran Sayol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *