POBRETS, TENEN DE TOT!

Ténen de tot, però no les tenen totes. No cal que siguin fills de casa bona ni que tinguin una tieta rica o uns avis benestants. Avui dia, qualsevol nen o nena pot estar afectat d’aquesta síndrome, que es pot descriure, a grans trets, com un cansament i un avorriment profund davant les joguines, un desig continu de tenir coses noves i una contínua insatisfacció quan ja s’han aconseguit (de fet s’assembla molt al què ens passa als adults!) És la síndrome del nen híper-regalat.

Hi ha gent que diu que la festa de Reis al final de les vacances de Nadal és un error  perquè la canalla només té un dia per jugar amb els regals (i fan servir aquest argument per explicar la seva deserció cap al territori Santa Claus). Aquesta gent, però, obliden que les joguines que abans (per exemple fa trenta o quaranta anys) passaven els reis, havien de durar tot l’any (o tota una infantesa) no només els dies de vacances i eren unes joguines que acumulaven hores i hores de felicitat. Ara, però, si una joguina dura de Nadal a Sant Esteve ja és un gran èxit. El nen híper-regalat tendeix a destruir, llençar, avorrir o oblidar de seguida allò que té i torna a desitjar allò que no té. El mateix ens passa als grans, amb els mobles, els cotxes, la música, fins i tot amb els viatges. Com es pot recuperar la il.lusió? El tió mateix, el caga-tió, quan jo era petit, era un crescendo. Primer cagava coses petites, una o dues llaminadures, després un conte, després uns llapissos de color i, al final, un màdelman, un monopoly, una joguina encara més gran que ens alegrava tots els dies, com a mínim fins a reis. Avui dia, el tió -allà on encara caga el tió- fa diverses cagarades amb desenes de paquets al mateix temps, que s’obren ràpid, quasi ni es miren, s’arraconen i es torna a picar i picar fins que s’acaba la festa amb una sensació d’insatisfacció per part dels nens i una sensació de fracàs per part dels adults. Com que tenim de tot, menys il.lusió, es pot dir que xics i grans som uns desgraciats i se’ns pot dir, amb tota la raó, que som uns pobrets.

Serveixin aquests pensaments com a felicitació de Nadal d’aquest bloquista.

*La foto l’he robada de la Wikipedia (sóc reincident)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *